Aquest treball analitza l’estanc de tabac a la Catalunya de 1701 a 1714 dins del context institucional del pactisme. L’objectiu és entendre l’encaix d’aquesta figura fiscal amb el sistema dualista català i com es resolien alguns problemes jurídics que plantejava com problemes en el cobrament, la lluita contra el contraban o el model de gestió. S’analitzen amb deteniment les referències de l’estanc de tabac dels Dietaris de la Generalitat (1701-17013), dels Processos dels Tres Braços i dels Capítols de Corts. A més també s’examinen dues evidències jurídiques amb un apèndix d’un litigi per decidir el legítim arrendatari. El treball conclou que l’estanc és clau per l’autonomia financera, indispensable per l’equilibri institucional, i explica com i per què els conflictes jurídics es resolen amb una tendència a garantir la seguretat jurídica dels arrendataris de l’estanc, pròpia de sistemes polítics representatius, exemplificant-ho en el cas català amb el personatge de Joan Pau Borràs.
