Les unions lituano-poloneses conformaren l’esquelet legal de la República de les Dues Nacions, estat que dominà l’Europa Oriental durant segles a l’Edat Moderna. L’estudi d’aquests tractats ajuda a caracteritzar les relacions entre els dos estats membres de la unió durant les seves primeres dècades de vida. La traducció d’aquests documents, pionera en català i de les primeres a qualsevol llengua, permet un coneixement més ampli a tothom interessat en aquesta entitat que no conegui el llatí o el polonès. El comentari filològic de les mateixes ens parla dels escribes i del seu llatí moltes vegades impregnat de les tres llengües dominants a la unió (polonès, lituà i rutè), i la contextualització històrica posa de manifest la recepció d’aquestes actes i les implicacions que tingueren a l’ambient polític de l’Europa de finals del XIV i principis del XV, així com les circumstàncies sota les quals van florir i les problemàtiques que pretenien respondre. Aquests documents significaren l’ocàs del paganisme a Europa mitjançant el bateig de Lituània i definirien el futur polític de tot el vell continent.