El CAC ho ha tornat a fer
El CAC ho ha tornat a fer
Citació
- José i Solsona C. El CAC ho ha tornat a fer. Observatori de la Producció Audiovisual. 2021;42 p.
Enllaç permanent
Descripció
Resum
L’estudi El CAC ho ha tornat a fer analitza la darrera verificació, corresponent a l’exercici 2019, que el Consell Audiovisual de Catalunya ha efectuat tocant a l’acompliment per part de CCMA, SA, de les obligacions de finançament d’obres audiovisuals europees. El document neix de la preocupació de l’autor per les conseqüències econòmiques en la indústria catalana de producció audiovisual provocades pel criteri del CAC quant al còmput de les subvencions. Per onzè any consecutiu, han estat excloses del càlcul, de manera que la decisió del Consell de no computar les subvencions entre els ingressos sobre els quals es calcula l’obligació inversora ha reduït el seu nivell, en tot aquest període, en més de cent milions d’euros, tal com ja demostrà l’autor en els tres treballs sobre aquest assumpte que precediren el present text i que foren publicats per l’OPA. L’estudi consta de sis seccions. La primera aplega la normativa aplicable al cas i consigna els diferents articles que regulen l’aplicació del percentatge del 6% (en tractar-se d’una televisió pública) sobre els ingressos computables i la seva distribució per modalitats d’obra. Tot seguit es presenten els arguments que rebaten les al·legacions presentades per la televisió i recolzades pel CAC que intenten de fer creure que les subvencions rebudes són, en realitat, aportacions de capital. Al respecte es fan constar els següents punts: Primer: els pressupostos de la Generalitat estableixen que la seva aportació ha d’anar a raure al compte d’explotació de la televisió. Segon: la normativa vigent especifica que la selecció dels ingressos computables (entre ells les subvencions) depèn de la seva presència en el compte de resultats del prestador de serveis i mai no diu que depengui de la denominació que els fons puguin tenir en origen. Tercer: els comptes auditats de CCMA reconeixen explícitament que les aportacions de l’accionista únic són subvencions d’explotació;. Quart: aquests comptes estipulen també que les aportacions rebudes de l’accionista únic es reconeixen al compte de pèrdues i guanys com a ingressos. Cinquè: si fossin aportacions de capital, haurien engruixit els fons propis de la societat anònima i no haguessin anat a pèrdues i guanys. Sisè: ningú no es pot empassar que una dotació global superior als tres mil milions d’euros en onze anys sigui una aportació de capital, quan en aquest període la partida ha perdut el 99,65% de la seva dimensió i els fons propis han passat de 67,26 milions d’euros a uns números vermells de -23,25 milions. La segona secció contrasta el criteri del CAC amb el parer radicalment oposat de la seva entitat homòloga Consejo Audiovisual de Andalucía. D’acord amb l’informe jurídic que el CAA sol·licità, s’estableix que les aportacions del govern autonòmic fetes per tal de finançar les activitats corrents de l’exercici constitueixen ingressos d’explotació computables a l’objecte de l’acompliment de l’obligació de finançament. La tercera secció oposa al còmput del CAC els resultats dels càlculs realitzats amb la l’afegiment de les subvencions als ingressos. Aleshores l’espectacular superàvit certificat pel CAC es converteix en un dèficit que voreja els dos milions d’euros. I això no és tot, perquè la inclusió implica nous nivells d’exigència en el repartiment per modalitats de producte que estableix la Llei General de Comunicació Audiovisual. La nova distribució revela una insuficiència d’11,67 milions d’euros en pel·lícules cinematogràfiques i de 0,98 milions en telefilms. L’aplec de les dues quanties ha permès els considerables embalums de la producció aliena i, sobretot, pròpia. La quarta secció analitza la transcendència de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tradicionalment, les dades individuals subministrades pel CAC, per imperatiu legal, s’han limitat a títol del projecte finançat, nom de la seva productora i llenguatge de l’obra. Aquesta llei de 2014, amb la creació del portal de la transparència, permet d’afegir nous camps als registres, entre ells l’import signat en cada contracte. La cinquena secció recull la reguitzada d’errors en les verificacions del CAC en el transcurs dels darrers anys. No hi manca la varietat: duplicacions de títols, telefilms catalogats com a documentals televisius, obres que es computen en un any que no correspon a la data de signatura del contracte i, sobretot, incompliments de l’obligació inversora en cinema no reclamats pel Consell. Els quatre que hi hagué en el quinquenni 2013-2017 no meritaren per part del CAC la seva exigència a la televisió. Les reclamacions (se n’han fetes dues) no s’estrenaren fins a la verificació de 2018, tot i així gràcies al posterior recurs de reposició presentat per una patronal del sector, perquè fins aleshores el Consell ho anava havia deixant passar. La darrera secció ofereix la relació de títols consignats a la verificació del CAC, tot afegint-hi tipus de finançament de cada obra, import contractat, data de signatura i número de referència del document. Els quadres revelen que gairebé tres de cada cinc euros invertits han retornat a la pròpia televisió. La insuficiència conjunta des 12,65 milions d’euros vista a la secció tercera ha servit per nodrir totalment la producció pròpia i associada. Entre les dues han abastat els tres quarts de la inversió verificada de manera que la resta de productores se n’han hagut de repartir només el 25%.