Francis Fukuyama i els seus crítics: una aproximació al debat sobre la fi de la Història als anys noranta del segle XX

Abstract

La idea d’aquest treball sorgeix a partir del curs de “Pensament i Civilització del Món Contemporani” ofert el trimestre de tardor del curs 2012-2013 per Jordi Ibáñez a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. En el curs es va tractar el llibre de Francis Fukuyama The End of History and the Last Man. Els postulats de Fukuyama sobre la fi de la Història, van ser plantejats als anys 89-92 del segle XX, en un moment d’eufòria econòmica i política després de la victòria de la democràcia liberal enfront dels seus “enemics”, els països de l’òrbita soviètica i de la URSS. Aquests postulats presenten l’economia de mercat en un règim democràtic de llibertats individuals com la fita ideològica de la humanitat i defensen una concepció de la història universal destinada teleològicament a conduir-nos-hi. Vint anys després, aquestes idees semblen discutibles en un context global de crisi del deute públic i de les institucions democràtiques.