e-Repositori UPF :: Grau en Humanitats. Treballs de fi de grau

Recent Submissions

El calaix de sastre del Baró de Maldà: narratives de privilegi i (in)visibilitat
(2025) Rubió Jiménez, Ana
El Baró de Maldà és autor d’un dietari que s'estén entre 1769 i 1819, i que porta per títol El Calaix de sastre. La varietat de temàtiques i fets històrics que aquest relata el converteixen en una font molt rica per conèixer la realitat de finals de l’Antic Règim des d’una òptica subjectiva. Si hi afegim una mirada de gènere, l’anàlisi del dietari ens descobreix un seguit de descripcions i referències sobre les dones del voltant del Baró, que contribueixen a visibilitzar i matisar la construcció simbòlica del gènere femení de finals del segle XVIII i principis del XIX. Per aplicar la perspectiva de gènere a la totalitat del dietari, hem dissenyat un model d’anàlisi que pren com a objecte d’estudi els personatges del Calaix i les seves intervencions i ens atura davant de detalls que altrament passarien desapercebuts. D’aquesta manera, no només observem de quina manera es representa el gènere, sinó també la seva intersecció amb altres eixos de poder com el privilegi i la professió. En comparar els resultats obtinguts amb altres fonts contemporànies a l’època, detectem que el Calaix es diferencia en certa manera del relat institucional que invisibilitza la dona i aquelles activitats de la qual n’és protagonista. Així doncs, aquesta anàlisi també ens permet complementar el que ha dit la historiografia sobre els successos descrits en el dietari.
Una aproximación a la construcción de la imagen: estudio y aplicación práctica de las propuestas sobre semiótica de Mieke Bal y Norman Bryson en la pintura danesa
(2025-05-30) Márquez Parente, Susana
Este presente trabajo se centra en resumir y aplicar una aproximación a la imagen desde una perspectiva semiótica desarrollada en los años 1980-90. Esta aproximación se funda en un análisis de los mecanismos de construcción de la imagen y la relación que ésta hace posible con el/la espectador(a). Importantes elementos en este modelo son los tipos y formas de mirada (gaze/glance), el ordenamiento en el espacio representado (focalización), y la forma en que se implica el espectador. El objetivo principal es examinar las estructuras visuales presentes en las obras pictóricas que permitan no solo comprender cómo funciona la arquitectura de la imagen, sino también la producción y transmisión de los significados implícitos. Para ello, se ha establecido un marco teórico a partir del estudio interdisciplinar Reading Rembrandt: Beyond the Word-Image Opposition (1991) de Mieke Bal y, el innovador ensayo Vision and Painting: The logic of the gaze (1983) de Norman Bryson. Después de examinar estas propuestas, se aplica este modelo teórico en una serie de casos elegidos para este trabajo: se trata de obras de pintura danesa del siglo XIX con autores como Christoffer Wilhelm Eckersberg y su discípulo Christian Købke. En este último apartado se intenta evaluar la pertinencia y utilidad de dichas herramientas semióticas.
La guillotina com a artefacte cultural de la literatura frenètica postrevolucionària: Una anàlisi de "Smarra, ou les démons de la nuit", de Charles Nodier
(2025) Tena Díaz, Marina
Després de la Revolució Francesa i, sobretot, el període del Terror (1793-1794), sorgeix a França l’anomenada Littérature Frenétique, que cerca d’estimular els lector a través d’històries i figures grotesques. Tot i això, aquest gènere no serà acceptat per l’acadèmia, titllant-lo de “germà violent” del Romanticisme. La sang, els monstres i les morts seran part d’una literatura de mala qualitat per a molts intel·lectuals. Ara bé, amb Smarra, ou les démons de la nuit, Charles Nodier vol crear una literatura fantàstica de culte que integri els elements rebutjats. Un d’aquests serà la guillotina, monstre de ferro de la revolució que hauria creat un trauma generacional del qual en seran fills. L’objectiu d’aquest estudi és investigar com la guillotina es converteix en un element del grotesc literari postrevolucionari, formant part d’aquesta nova literatura frenètica. Aquesta investigació es respon a través d’un estudi sobre el sorgiment i sentit de la guillotina en la Revolució i la relació de Charles Nodier amb l’instrument. Seguidament, es realitza un estudi del grotesc, des de els seus orígens fins el Romanticisme, per passar a analitzar els trets principals de la littérature frenétique, la qual és batejada per Nodier mateix. Finalment, l’estudi se centra en una anàlisi de Smarra, ou les démons de la nuit, conte publicat per primer cop l’any 1821 i que engloba tots els elements investigats en el present estudi.
"I jo duc una pena": animals i solitud en tres contes de Katherine Mansfield, Mercè Rodoreda i Clarice Lispector
(2025-05-29) Caner i Montané, Sofia
Aquest Treball de Final de Grau analitza, interpreta i compara tres contes de la narrativa contemporània: «Mr. and Mrs. Dove» (1922), de Katherine Mansfield, «La gallina» (1967), de Mercè Rodoreda, i «O búfalo» (1960), de Clarice Lispector, amb el propòsit d’aprofundir el lligam que s’hi estableix entre el tema de la solitud i el motiu literari de l’animal. En un primer moment, l’estudi fa un repàs de l’obra i la vida de les autores, amb la voluntat de destacar-ne els seus punts d’unió i justificar-ne la tria. Més endavant, s’aporten algunes consideracions entorn els animals, es defineixen ambdues espècies, la humana i l’animal, i s’aborden diverses paradoxes del seu vincle. Posteriorment, es fa un recorregut històric i teòric sobre el sentiment de la solitud, posant el focus en la seva percepció al s. XX, moment en què s’escriuen les històries escollides. Tot seguit, s’introdueix el gènere conte i el lloc que ocupen les escriptores estudiades en aquesta tradició literària. A l’últim, considerant aquestes tres bases teòriques — sobre els animals, la solitud i el conte—, el treball desenvolupa de manera més exhaustiva una anàlisi dels tres relats esmentats.
Amueblar la literatura: consideraciones acerca del uso de la cita y el espacio metaliterario y transtextual en la obra de Enrique Vila-Matas
(2024) Borrego Asensi, Andreu
En la literatura contemporánea, la metaficción se ha establecido como el campo de juego del proceso creativo literario. La transtextualidad, la citación constante y la construcción de un espacio metaliterario se han establecido como estructuras esenciales para el desarrollo de una literatura que juega con lo leído para formar lo nuevo. Enrique Vila -Matas, en este campo extenso de la literatura replegada en sí misma, aislado ante el espectro de confundir las barreras de lo literario y lo real, configura una poética propia que entiende el texto como un juego y, en su burla posmoderna, establece un diálogo constante entre lo leído y lo posible. La poética de Vila -Matas, por tanto, pondrá en el centro de su universo literario la literatura misma, junto a sus paratextos y convenciones humanas, para extraer de ella una literatura de fragmentos; una biblioteca de lo leído para formar un decálogo de formas e ilusiones que no tengan reparo en no poder discernir realidad de ficción. El siguiente TFG analizará diferentes usos de la cita dentro de la narrativa vilamatiana para establecer una aproximación a los diferentes juegos y técnicas narrativas que configuran sus obras. La cita, la metaliteratura y la invención de realidades literarias sobrepuestas formarán un campo teórico donde las obras de Vila -Matas —junto a sus resonancias — serán el objeto de ensayo profundo.
El pirata de ficció: representació i evolució de la figura literària del pirata a "El pirata" (1822) de Walter Scott, "L’illa del tresor" (1883) de Robert Louis Stevenson, i "El pirata" (1923) de Joseph Conrad
(2025) Maseda Coves, Laura
La figura del pirata ens desconcerta o ens fascina? Com es configura en la literatura i quins aspectes caracteritzen l’arquetip que hem creat en el nostre imaginari col·lectiu? Aquest Treball de Fi de Grau d’Humanitats titulat «El pirata de ficció. Representació i evolució de la figura literària del pirata a El pirata (1822) de Walter Scott, L’illa del tresor (1883) de Robert Louis Stevenson i El pirata (1923) de Joseph Conrad» analitza la figura literària del pirata i estudia com es construeix a través dels personatges Clement Cleveland, John Silver el Llarg i Jean Peyrol. Així, sense pretendre donar una resposta definitiva, l’objectiu d’aquest treball recau en analitzar els tres pirates literaris posteriors a l’Època daurada de la pirateria a partir de tres eixos que els interrelacionen: la marginalitat, l’amor i l’ambivalència, per tal de dur a terme una aproximació sobre la figura del pirata de ficció en tres obres de la literatura dels segles XIX i XX. D’aquesta manera, en un viatge al passat, el següent treball contribueix en la visió diacrònica i crítica d’una figura clau en la literatura d’aventures.
Empatia, comunitat i crítica a l’excepcionalisme americà a Lincoln al bardo de George Saunders
(2025) Torroella Vergés, María del Mar
En el context social i polític actual, en què el pensament crític és fonamental per confrontar els discursos d’odi, la literatura esdevé un eix vertebrador en la lluita per qüestionar els relats hegemònics i obrir espais per a l’empatia i la transformació. Aquest Treball de Fi de Grau d’Humanitats és una anàlisi de la crítica a l’excepcionalisme nordamericà que George Saunders articula a Lincoln in the bardo (2017). Aquesta novel·la desafia alguns dels mites fundacionals més arrelats de la cultura estatunidenca per il·luminar i donar veu a la dimensió silenciada del relat nacional, a través d’un espai liminar entre la vida i la mort i una estructura coral o polièdrica. Prenent com a punt de partida aquest mythos nacional, es desglossa el text per identificar les estratègies narratives i temàtiques de l’autor per subvertir relats com el de la Terra Promesa, els Pares Fundadors, el gresol de cultures i l’home fet a si mateix.
De utraque natione: les actes d’unió lituano-poloneses (1385-1432)
(2025-05-27) Cano Canedo, Álvaro
Les unions lituano-poloneses conformaren l’esquelet legal de la República de les Dues Nacions, estat que dominà l’Europa Oriental durant segles a l’Edat Moderna. L’estudi d’aquests tractats ajuda a caracteritzar les relacions entre els dos estats membres de la unió durant les seves primeres dècades de vida. La traducció d’aquests documents, pionera en català i de les primeres a qualsevol llengua, permet un coneixement més ampli a tothom interessat en aquesta entitat que no conegui el llatí o el polonès. El comentari filològic de les mateixes ens parla dels escribes i del seu llatí moltes vegades impregnat de les tres llengües dominants a la unió (polonès, lituà i rutè), i la contextualització històrica posa de manifest la recepció d’aquestes actes i les implicacions que tingueren a l’ambient polític de l’Europa de finals del XIV i principis del XV, així com les circumstàncies sota les quals van florir i les problemàtiques que pretenien respondre. Aquests documents significaren l’ocàs del paganisme a Europa mitjançant el bateig de Lituània i definirien el futur polític de tot el vell continent.
El testimoni fotogràfic de les lesbianes a Barcelona durant la Transició
(2025) Bragós i Tost, Maria de la Roca
L’objectiu d’aquest treball és explorar i analitzar la producció fotogràfica de les dones lesbianes a Barcelona en el context de la Transició, així com valorar el potencial de la Fotografia com a font històrica primària útil en l’estudi del passat del col·lectiu lèsbic. La recerca sobre la història del col·lectiu LGBT, i en especial la de les lesbianes, és difícil de desenterrar a causa de la persecució i violència social a la qual s’enfronten diàriament, així com a la seva invisibilització històrica. A la Barcelona dels anys setanta i vuitanta, una comunitat de dones lesbianes connectades a través del moviment feminista van començar a trobar-se en el que serien les primeres organitzacions lèsbiques de la ciutat. Algunes d’elles van utilitzar la fotografia amateur per documentar la seva tasca política i per retratar les interrelacions dins la comunitat, generant un conjunt de fotografies entre les quals destaquen les del fons personal de Gretel Ammann Martínez, conservades al Centre de Documentació de Ca la Dona. La tasca dels arxius autogestionats del moviment feminista i lèsbic, com aquest centre, resulta una eina fonamental per preservar i tenir accés als materials necessaris per conèixer el passat de les lesbianes i del conjunt del col·lectiu LGBT. L’anàlisi final d’algunes de les imatges del fons GAM de Ca la Dona, així com de l’arxiu en línia de Fils Feministes, permet exemplificar amb fotografies concretes l’interès antropològic, social i històric d’aquests materials, en tant que testimonis de les experiències de les dones lesbianes a Barcelona durant la Transició.
Cambres pròpies: un estudi sobre la poètica dels espais femenins en els contes de Mercè Rodoreda
(2024) Sánchez Monné, Paula
Les dones i les cases tenen un gran protagonisme en moltes de les obres de Mercè Rodoreda. Existeix alguna vinculació entre aquests dos elements en els seus escrits? Aquest Treball de Fi de Grau d’Humanitats és un estudi teòric-analític que investiga la relació existent entre l’espai i la dona en la literatura, com és i perquè es construeix. Aquesta perspectiva espacial de gènere s’aplica a l’anàlisi de sis contes de Rodoreda inclosos a Vint-i-dos contes, per tal de veure com es construeixen els espais femenins en la seva obra. L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en la importància de l’espai literari en relació al gènere, així com reivindicar la importància dels primers contes de Mercè Rodoreda, poc investigats en els estudis de la seva obra, i d’aquesta manera obrir una nova via d’investigació en la literatura rodorediana.
La construcció del paisatge megalític: estudi de la necròpolis megalítica de la serra de l’Aramo (Astúries)
(2025) Royes Artetxe, Atena
El megalitisme és un fenomen caracteritzat per la construcció de monuments amb grans pedres que es va donar durant un període molt concret de la prehistòria, que inclou el Neolític i l’Edat de Bronze. Aquest treball té com a objectiu estudiar el megalitisme, centrant-se especialment en la necròpolis megalítica de La Cobertoria, a la serra de l’Aramo, Astúries. El principal interès del seu estudi és comprendre el significat i simbòlic d’aquests monuments i la seva relació amb el paisatge i les comunitats que els van construir. En aquest sentit, el treball aborda com el paisatge i els megàlits es van influenciar mútuament, i com aquestes construccions servien no només per enterrar els morts, sinó també per marcar el territori i establir punts de referència per a les comunitats. La metodologia utilitzada inclou una revisió bibliogràfica de fonts acadèmiques sobre el megalitisme i l’arqueologia del paisatge, així com l’anàlisi específica dels megàlits de La Cobertoria. Mitjançant l’estudi detallat dels dòlmens d’aquesta àrea, es busca interpretar com aquestes estructures reflecteixen les creences, les relacions socials i l’organització territorial de les comunitats neolítiques. En definitiva, aquest treball pretén oferir una visió integral del megalitisme, mostrant com aquests monuments van ser elements actius en la creació i transformació del paisatge cultural, deixant un llegat que encara avui podem observar i estudiar.
Crudo y destilado: la relación entre arte, imagen nacional y petróleo en la Venezuela del siglo XX
(2024) Accetta, Paola Valentina
Este trabajo busca ser una breve investigación de la influencia de la industria petrolera en la identidad nacional venezolana durante el siglo XX, visto desde el punto de vista de su incidencia en el arte. Para ello se intenta en un primer apartado establecer vínculos entre la industria petrolera y las representaciones plásticas, cinematográficas y arquitectónicas por medio de un análisis tanto de la representación del crudo, su industria y consecuencias como de su característica como motor económico y su uso para la influencia de la identidad nacional de parte de entes gubernamentales y empresas privadas. Como objetivo principal del trabajo está la presentación del desarrollo sociopolítico del país y la muestra de una selección de obras que puedan ser analizadas a partir de los contextos culturales de su creación y su contenido en relación con posibles comentarios que hacen sobre él cambio de la imagen nacional. Se lleva a cabo un recorrido desde la aparición de la industria petrolera durante las primeras dos décadas del siglo, seguido por la codificación del petroestado y el arraigamiento de la petrocultura durante las siguientes décadas, a partir de diferentes movimientos artísticos y socioeconómicos. Por último, se hace un breve comentario sobre dos artistas específicos y su relación con el imaginario petrolero.
Revisió històrica sobre l’ús de les lobotomies en relació amb la teoria filosòfica de l’antipsiquiatria: crítica a la condició repressiva social de la psiquiatria
(2024-07) Armstrong Andreu, Naila
En el present treball es portarà a terme una revisió històrica de les lobotomies en relació amb el moviment antipisquiàtric i la seva teoria filosòfica. En primer lloc, es tractarà el fenomen mèdic que van suposar les lobotomies, discutint els seus orígens i les primeres aplicacions, seguit del desenvolupament i les modificacions que va patir aquesta psicocirurgia, junt amb la gran popularitat que van adquirir.
Diàlegs místics: Heinrich Seuse i Simone Weil
(2024) Agustí Bickart, Francesc
Aquest treball sorgeix a partir de la lectura de dos pensadors místics europeus: Heinrich Seuse, dominic renà del segle XIV, i Simone Weil, pensadora francesa del segle XX. Ens consta que durant la Segona Guerra Mundial, Weil, durant el seu exili a Nova York en 1942, tradueix uns fragments de Seuse sobre mística especulativa. Malgrat estar distanciats per quasi sis segles i viure en contextos històrics, religiosos i intel·lectuals totalment diferents, constatem que aborden temàtiques similars, com ara l’Home, Déu i el camí que ens pot portar cap a la divinitat. El nostre treball té per objectiu principal estudiar quines són les seves similituds o dissimilituds a través de la lectura i comparació de Vida de Seuse i de La pesanteur et la grâce de Weil. Aquesta exploració ens demostra que, tot i tenir diferències radicals, els pensadors presenten semblances profundes, unides principalment per la preocupació per la conceptualització del món, per l’ésser humà, per l’amor de Déu, i per la unió mística, entesa com fonamental per als dos.
La Dida: pilar de la supervivència i formació de la ciutadania a la Roma antiga
(2024-08-08) Muñoz Otero, Nora
Les dides de la Roma antiga (nutrices) van constituir una part fonamental de la societat, tenint en compte el context d’alta mortalitat materna després del part que existia. La seva funció era alletar, criar i educar infants que no eren fills seus biològicament, molts dels quals segurament haurien mort sense la seva ajuda. La seva existència està documentada en fonts literàries, contractes que certifiquen aquest ofici, textos jurídics i també en testimonis epigràfics. En el següent treball es pretenen analitzar aquestes fonts per tal de fer una aproximació, tan detallada com sigui possible, a la realitat d’aquestes dones: el seu origen social, les raons que les van portar a exercir aquesta tasca, quines afectacions socials i físiques tenien, i quina era la reputació d’aquest ofici en la societat. Tot plegat amb la intenció de respondre una pregunta principal: fins a quin punt l’existència d’aquestes dones va ser clau per a la supervivència i l’educació de la ciutadania romana antiga? Així mateix, s’analitzaran les particularitats que la lactància materna comportava en aquest context social i geogràfic, especialment la manera com afectava la creença que la llet provenia de la sang. Aquestes qüestions permetran conèixer les relacions de poder que implicava l’ofici de la nutrix.
Edición crítica digital de Elogios de la verdad e invectiva contra la mentira (1640), de Luisa María de Padilla (1590-1646), condesa de Aranda: no conocerás los engaños de la serpiente
(2024) Gimeno García, Lucía
Este trabajo recupera un tratado moral de Luisa de Padilla, condesa de Aranda (1590-1646) con el objetivo de combatir la invisibilización sistemática de las escritoras del Siglo de Oro. En los Elogios de la Verdad e invectiva contra la Mentira (1640) Padilla revela una ética aristocrática característica, contraria a la falsedad moral y física, la adulación y la murmuración en la corte. La condesa representa a la Verdad y a la Mentira como dos grandes alegorías, en antítesis, con la perspectiva del catolicismo de la contrarreforma e intención moralizante. Padilla se sirve de la tradición antigua y cristiana para fundamentar su propuesta moral, propia de un pensamiento proto-ilustrado. El trabajo engloba un estudio previo del texto, así como un ejercicio preliminar de edición y etiquetado digital. La investigación inicial indaga sobre las circunstancias biográficas, históricas, materiales y sociales que inciden sobre los Elogios. Además, el tratado se analiza a la luz de las tendencias culturales, filosóficas y literarias de la Temprana Edad Moderna; se compara, entre otros, con el pensamiento de Baldassare Castiglione y Baltasar Gracián acerca de la discreción. Por último, el trabajo incorpora la metodología y la documentación de la transcripción, corrección y edición digital en estándar XML-TEI.
«Vide cor tuum»: la mirada com a nexe poètic i filosòfic a la Vita Nova
(2024-06) Vinyoles Català, Ferran
L'íntima relació entre poesia i filosofia en l’obra de Dante Alighieri és ben coneguda. En aquest Treball de Fi de Grau ens plantegem donar una nova perspectiva a aquesta pregunta, enfocant-la en l’anàlisi de la mirada com a mecanisme de representació poètic i filosòfic. Prenent en consideració els avenços formals i temàtics de la mirada com a element amorós i epistemològic en la poesia medieval precedent, analitzarem quins són els avenços de Dante en la pregunta per la mirada i la realitat del poema, servint-nos d’un marc filosòfic tant medieval com contemporani. La nostra recerca es basarà exclusivament en la Vita Nova, on ens centrarem en la construcció narrativa i temporal a partir del detall fenomenològic, la divergència temporal del prosimetrum, i l’ús de teories òptiques en la concepció antropològica cristiana. Qüestionarem la relació entre l’experiència amorosa i l’escriptura, així com la realitat que obre el poema a través de la dimensió càrnica i experiencial de la lletra. La reflexió que comporta aquest fet ens mostrarà la dimensió filosòfica de la poesia de Dante, i com aquesta és emprada amb una voluntat estètica per a comunicar-se i empàticament amb el lector.
El presente no vivido de las imágenes
(2023) Tió Sesé, Carmela
Rumi Ando i el buit: ¿La captura del soroll o la captura del silenci?
(2023-09-08) Vilares Castelló, Sara
Suposa un esforç intentar comprendre la poètica del buit. La celebració de l’atracció que provoca aquesta categoria tant a Occident com a Orient presenta una desfiguració del que coneixem de la manera com ho coneixem. Ens referim a la versió que creiem tenir de la realitat que se sotmet a una pausa indefinida per tal de permetre un suposat enteniment per a analitzar-la des de la manca de paraules, des de l’absència de la forma, la corporeïtat o la materialitat des de la qual aferrar-se, des de la desaparició d’idees a partir de les quals la nostra consciència és. Es passa del llenguatge visual al llenguatge escrit per intentar definir allò que atrau d’una obra que escasseja o que abunda. Aquesta és la qüestió del present treball: explorar la noció del buit en l’obra artística de Rumi Ando a partir de l’obra teòrica de diferents filòsofs per teixir una primera comprensió.
Aldeas de montaña y bosques sagrados milenarios: patrimonio, naturaleza y ecomuseo en la cultura japonesa
(2023-08-24) Valero Moreno, Pablo

Navigate

Browse

Recent Submissions