El jo femení culpable en tres escriptors contemporanis: Marcel Proust, Stefan Zweig, Antonio Fontana

Abstract

El present treball vol ser un estudi comparatiu de tres textos de narrativa breu: La confession d’une jeune fille (1986), de Marcel Proust, Brief einer Unbekannten (Carta d’una desconeguda) (1927), de Stefan Zweig, i El perdón de los pecados (2003), d’Antonio Fontana. Tot i que les tres obres es puguin encabir en la producció europea contemporània, les distàncies cronològiques, geogràfiques i idiomàtiques entre els seus autors són evidents. Això, però, és precisament el que fa interessant parar atenció a un aspecte que, per contra, les apropa enormement: la protagonista-narradora que presenten. El potencial comparatiu rau especialment en el sentiment de culpa que expressa el jo, una culpa indissociable, en termes psicoanalítics, de la condició femenina de les protagonistes i el sistema patriarcal en el qual es mouen./nAixí doncs, entroncant amb la tradició de la literatura comparada, el treball compara, per sobre de tot, la construcció de la dona culpable en aquestes tres obres. Les preguntes que es planteja, d’entrada, aquest estudi, són dues –i estretament lligades. Si, tot i les variants, presenten una estructura tan semblant, qui ha creat aquestes obres, els autors respectius o l’inconscient col·lectiu? I, aquestes dones escrites, què tenen de real i què tenen de mític?