El mito de la Creación en La leyenda del santo bebedor, de Joseph Roth: contrapoética de redención en el umbral de la Segunda Guerra Mundial

Mostra el registre complet Registre parcial de l'ítem

  • dc.contributor.author Ares Yáñez, Berta
  • dc.contributor.other Vega, Amador
  • dc.contributor.other Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats
  • dc.date.accessioned 2024-03-16T02:34:14Z
  • dc.date.available 2024-03-16T02:34:14Z
  • dc.date.issued 2020-03-27T11:58:49Z
  • dc.date.issued 2021-01-23T01:00:38Z
  • dc.date.issued 2020-01-24
  • dc.date.modified 2024-03-15T10:57:56Z
  • dc.description.abstract El presente trabajo explora la dimensión mística y existencial de La leyenda del santo bebedor (Die Legende vom heiligen Trinker, 1939), que Joseph Roth escribió pocas semanas antes de morir alcoholizado, en el umbral de la Segunda Guerra Mundial. La obra se enmarca en un doble ámbito de reflexión, literario y teológico. El poeta recurre a diversos géneros narrativos para trazar un relato que dialoga con la tradición veterotestamentaria. Asimismo, emplea los recursos de la ironía y del reconocimiento o anagnórisis para dar forma a una «contrapoética» de redención, que deja en evidencia el autoengaño en el camino hacia la trascendencia. En esta alegoría del mal, la figura de Santa Teresa de Lisieux encarna la fe cándida de la cual la humanidad ha sido expulsada, mientras que el contenido simbólico remite al mito de la Creación, en el que éxodo y destierro aluden a un estado de conciencia desdichada, a la ausencia de Dios y a la entrada del mal que destruye la armonía en el mundo.
  • dc.description.abstract This dissertation explores the mystical and existential dimensions of The Legend of the Holy Drinker (Die Legende vom heiligen Trinker, 1939), which Joseph Roth wrote a few weeks before his death by alcoholism on the threshold of World War II. Roth's work is framed within a two-fold field of reflection, both literary and theological. The poet employs a variety of narrative genres to create a story that is in dialogue with Old Testament tradition. He also draws upon the resources of irony and recognition or anagnorisis to shape a "counterpoetics" of redemption, which in turn reveals self-deception on the path towards transcendence. In this allegory of evil, the figure of Saint Thérèse of Lisieux embodies the candid faith from which humanity has been expelled, while the symbolic content refers to the myth of Creation, in which exodus and exile allude to a state of desolate consciousness, to the absence of God and to the arrival of evil, which destroys harmony in the world.
  • dc.description.abstract Programa de doctorat en Humanitats
  • dc.format 297 p.
  • dc.format application/pdf
  • dc.format application/pdf
  • dc.identifier http://hdl.handle.net/10803/668874
  • dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10230/44084
  • dc.language.iso spa
  • dc.publisher Universitat Pompeu Fabra
  • dc.rights ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
  • dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
  • dc.source TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
  • dc.subject.keyword Símbolo
  • dc.subject.keyword Mito
  • dc.subject.keyword Mística
  • dc.subject.keyword Cábala
  • dc.subject.keyword Éxodo
  • dc.subject.keyword Destierro
  • dc.subject.keyword Fe
  • dc.subject.keyword Escatología
  • dc.subject.keyword Mal
  • dc.subject.keyword Jasidismo
  • dc.subject.keyword Muerte
  • dc.subject.keyword Dios
  • dc.subject.keyword Contrapoética
  • dc.subject.keyword Nihilismo
  • dc.subject.keyword Vacío
  • dc.subject.keyword Destrucción
  • dc.subject.keyword Paria
  • dc.subject.keyword Guerra Mundial
  • dc.subject.keyword Europa
  • dc.subject.keyword Symbol
  • dc.subject.keyword Myth
  • dc.subject.keyword Mystic
  • dc.subject.keyword Kabbalah
  • dc.subject.keyword Exodus
  • dc.subject.keyword Banishment
  • dc.subject.keyword Faith
  • dc.subject.keyword Eschatology
  • dc.subject.keyword Evil
  • dc.subject.keyword Hasidism
  • dc.subject.keyword Death
  • dc.subject.keyword God
  • dc.subject.keyword Contrapoetics
  • dc.subject.keyword Nihilism
  • dc.subject.keyword Void
  • dc.subject.keyword Destruction
  • dc.subject.keyword Pariah
  • dc.subject.keyword World War Europe
  • dc.subject.keyword 82
  • dc.title El mito de la Creación en La leyenda del santo bebedor, de Joseph Roth: contrapoética de redención en el umbral de la Segunda Guerra Mundial
  • dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
  • dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Col·leccions