Structural and Theoretical Approaches to Modeling Information Choices and Media Markets

Abstract

_Aquesta tesi analitza com els individus decideixen on informar-se i com les estratègies publicitàries interactuen amb les preferències dels espectadors. Combinant la modelització teòrica amb l’anàlisi economètrica estructural mitjançant dades d’alta freqüència, ofereix una visió detallada sobre el consum de mitjans, la dinàmica publicitària i les implicacions més àmplies per als mercats de la informació. La primera part explora com les expectatives d’informació externa influeixen en la tria de biaix informatiu, estenent un model d’aprenentatge bayesià per explicar per què els individus tendeixen a consumir notícies afins a les seves creences però, de tant en tant, també s’exposen a perspectives oposades. L’anàlisi identifica les condicions en què els agents es coordinen en un mateix biaix informatiu i aporta idees sobre com fomentar l’adquisició d’informació. Una altra secció investiga la inèrcia dels consumidors en el consum de notícies, aprofitant la cancel·lació inesperada del concurs televisiu Pasapalabra el 2019. Aquesta cancel·lació va reduir l’audiència del principal informatiu en horari de màxima audiència en un 28\%, revelant com els programes d’entreteniment influeixen en la demanda de notícies. Un model de demanda estructural permet distingir entre inèrcia i preferències. L’impacte en l’audiència de les notícies es relaciona amb els resultats electorals, suggerint una connexió entre el consum de notícies i una menor participació electoral. L’última part examina l’aversió heterogènia a la publicitat en els mercats de mitjans, utilitzant dades de consum minut a minut per mostrar que l’aversió als anuncis varia àmpliament i no està fortament correlacionada amb característiques socioeconòmiques. Els anunciants paguen un preu més alt per arribar a espectadors amb una alta aversió a la publicitat. En conjunt, aquests resultats aporten noves perspectives sobre el consum de mitjans, els mercats publicitaris i l’adquisició d’informació, amb implicacions per a l’estratègia mediàtica i la política pública.This dissertation examines how individuals choose where to inform themselves and how advertising strategies interact with viewer preferences. Combining theoretical modeling with structural econometric analysis using high-frequency data, it provides insights into media consumption, advertising dynamics, and the broader implications for information markets. The first part explores how expectations of external information shape news bias choices, extending a Bayesian learning model to explain why individuals tend to consume like-minded news while occasionally engaging with opposing viewpoints. The analysis identifies conditions under which agents coordinate on news bias and offers insights into fostering information acquisition. Another section investigates consumer inertia in news consumption, leveraging the unexpected cancellation of the Spanish game show Pasapalabra in 2019. The cancellation reduced news viewership on the main primetime news broadcast by 28\%, revealing how entertainment programming influences news demand. A structural demand model is used to disentangle inertia from preferences. The shock to news viewership is linked to election outcomes, suggesting a relationship between news consumption and reduced voter participation. The final part examines heterogeneous ad aversion in media markets, using minute-by-minute viewing data to show that ad aversion varies widely and is largely uncorrelated with socioeconomic traits. Advertisers pay a premium to reach highly ad-averse viewers. Together, these findings provide new perspectives on media consumption, advertising markets, and information acquisition, offering implications for media strategy and policy.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Economia, Finances i Empresa