Renaixement català i activisme feminista vuitcentista: una altra mirada sobre les trajectòries de Dolors Monserdà i Francesca Bonnemaison

Abstract

El present treball pretén abordar l’obra i el debat acadèmic generat per la valoració historiogràfica de la trajectòria de dues autores reconegudes de la Renaixença catalana, Dolors Monserdà i Francesca Bonnemaison, inscrites en el període de gran agitació social que comprèn les acaballes del segle XIX i els inicis del segle XX. Ambdues impulsaren l’accés de les dones a l’educació, pel que l’objectiu de la recerca ha estat reivindicar els aspectes més destacables dels seus respectius projectes i aprofundir en el contingut del seu pensament feminista –i la seva consideració com a tal– dins del seu període històric. Es persegueix plantejar, al llarg del text, els punts que vertebrin una nova mirada, més àmplia i completa, sobre les autores, inserint-se, també, en la discussió acadèmica exposada. La recerca busca respondre qüestions de memòria històrica, com el fet que de la Renaixença catalana els noms de Jacint Verdaguer i Narcís Oller siguin més que coneguts mentre autores com les tractades romanen desconegudes pel públic general