Lacking what? On the welt-umwelt dichotomy in heidegger and gehlen

Abstract

The objective of this paper is to focus on the Umwelt-Welt dichotomy by means of which Heidegger and Gehlen attempt to describe the grounds for the ontological difference between human and animal. Despite their profound differences, both Heidegger and Gehlen, due to their common belief in the ontological specificity of the human compared to the animal, assume as their own the classical metaphysical point of view according to which an appropriate definition of man’s essence can only be attained by excluding every element of animality from humanity. On the basis of these premises, I criticize this theoretical assumption as shared by Heidegger’s The Fundamental Concepts of Metaphysics: World, Finitude, Solitude (1929-1930) and Gehlen’s Man. His Nature and Place in the World (1940).L’objectiu d’aquest article és revisar la dicotomia Welt-Umwelt mitjançant la qual Heidegger i Gehlen pretenen fonamentar la diferència ontològica entre animal i humà. A causa de la creença compartida per ambdós autors en l’especificitat ontològica de l’humà davant la de l’animal, tant Heidegger com Gehlen, malgrat les profundes divergències que marquen els seus respectius punts de vista, acaben assumint com a propi el clàssic punt de vista metafísic segons el qual només en la mesura en què s’exclou en l’home tot element d’animalitat es pot finalment assolir una definició apropiada de la seva essència. Sobre la base d’aquestes premisses, es durà a terme una crítica d’aquest plantejament teòric tal com es manifesta en Els conceptes fonamentals de la metafísica: món, finitud, solitud de Heidegger (1929-1930) i en L’home. La seva natura i la seva posició en el món de Gehlen (1940).