La creació audiovisual en l’era de la intel·ligència artificial generativa

Mostra el registre complet Registre parcial de l'ítem

• dc.contributor.author Salvador Mata, Bertran
• dc.date.accessioned 2023-12-18T13:34:15Z
• dc.date.available 2023-12-18T13:34:15Z
• dc.date.issued 2023-12-18
• dc.description.abstract Es preveu que la IA generativa impacti significativament en la indústria audiovisual, fent més eficients alguns processos de producció i postproducció, actualitzant les competències professionals, estimulant i abaratint alguns costos derivats de l’edició i el muntatge. Per altra banda, alguns reptes emergeixen, com la necessitat d'augmentar la capacitat d’emmagatzematge o com fer front a la cada cop major dependència tecnològica. Els models productius i de negoci es poden veure alterats, en una evolució que pot fer emergir aplicacions o models intermediaris de creació. La personalització del contingut, i el disseny autònom de continguts per part de la persona consumidora, pot ser un nou escenari de futur. La creativitat, entesa com la capacitat d’idear i generar contingut en un llenguatge determinat, es preveu sotmesa a noves condicions de possibilitat, en una unió humà-algoritme que potencialment pot obrir nous camins, a l’hora que trenca amb la idea de realitat única. Conceptes com aleatorietat, singularitat, error o glitch esdevenen centrals en l’experimentació estètica, així com el reforçament de la figura del curator. Els models de drets i explotació d’obres mediades per intel·ligència artificial és encara una incògnita, que dependrà del nivell d’ús d’aquestes eines, de la llicència de les mateixes, privada o oberta, i dels models d’explotació que acabin imperant, ja sigui basats en plataformes o en un procés molt més personalitzat i depenent d’aplicacions encara no existents. El cinema, en qualsevol cas, no es troba aliè a aquestes innovacions tecnològiques, sinó que, com demostra el +RAIN film festival, les integra en el seu discurs i és proactiu en el seu diàleg obert i experimental amb les noves condicions estètiques i socials.ca
• dc.description.abstract Se prevé que la IA generativa impacte significativamente en la industria audiovisual, haciendo más eficientes algunos procesos de producción y postproducción, actualizando las competencias profesionales, estimulando y abaratando algunos costes derivados de la edición y el montaje. Por otro lado, surgen algunos desafíos, como la necesidad de aumentar la capacidad de almacenamiento o como atenuar la cada vez mayor dependencia tecnológica de terceros países. Los modelos productivos y de negocio pueden verse alterados en una evolución que puede dar lugar a aplicaciones o modelos intermedios de creación. La personalización del contenido y el diseño autónomo de productos por parte de la persona consumidora pueden representar un nuevo escenario plausible en el futuro inmediato. La creatividad, entendida como la capacidad de idear y generar contenido en un lenguaje determinado, se prevé sometida a nuevas condiciones de posibilidad en una unión humano-algoritmo que potencialmente puede abrir nuevos caminos, al tiempo que rompe con la idea de realidad única. Conceptos como aleatoriedad, singularidad, error o fallo se vuelven centrales en la experimentación estética, así como el fortalecimiento de la figura del curador. Los modelos de derechos y explotación de obras mediadas por inteligencia artificial todavía son una incógnita que dependerá del nivel de uso de estas herramientas, de su licencia, ya sea privada u abierta, y de los modelos de explotación que finalmente prevalezcan, ya sea basados en plataformas o en un proceso mucho más personalizado y dependiente de aplicaciones aún inexistentes. El cine, en cualquier caso, no es ajeno a estas innovaciones tecnológicas, sino que, como demuestra el +RAIN, las integra en su discurso y es proactivo en su diálogo abierto y experimental con las nuevas condiciones estéticas y sociales.
• dc.description.abstract It is anticipated that generative AI will impact the audiovisual industry, making certain production and post-production processes more efficient, updating professional competencies, and stimulating and reducing some costs associated with editing and montage. On the other hand, various challenges emerge, such as the need to increase storage capacity and how to face technological dependence on third-party countries. Productive and business models may be disrupted in an evolution that could give rise to new applications or intermediate creation models. Personalization of content and autonomous content design by consumers may present a plausible new scenario in the near future. Creativity, understood as the capacity to conceive and generate content in a specific language, is expected to be subject to new conditions of possibility through a humanalgorithm union that has the potential to open new pathways while challenging the concept of a singular reality. Concepts like randomness, singularity, error, or glitch become central in aesthetic experimentation, as does the strengthening of the curator's role. The models for rights and exploitation of works mediated by artificial intelligence are still an unknown and will depend on the level of utilization of these tools, their licensing, whether private or open, and the prevailing models of exploitation, whether based on platforms or a much more personalized and application-dependent process that may not yet exist. In any case, the film industry is not detached from these technological innovations but rather, as demonstrated by +RAIN, it integrates them into its discourse and is proactive in its open and experimental dialogue with new aesthetic and social conditions.
• dc.format.mimetype application/pdf*
• dc.identifier.citation Salvador-Mata B, coordinador. La creació audiovisual en l’era de la intel·ligència artificial generativa. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Departament de Comunicació; 2023. 47 p. DOI: 10.31009/cr.2023.08
• dc.identifier.doi https://dx.doi.org/10.31009/cr.2023.08
• dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10230/58568
• dc.language.iso catca
• dc.rights This is an open access article under the Creative Commons Attribution NonCommercial License 4.0 (CC BY-NC)ca
• dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccessca
• dc.rights.uri https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
• dc.subject.keyword Cinema
• dc.subject.keyword Intel·ligència artificial
• dc.subject.keyword Futurs de la comunicació
• dc.subject.keyword Indústria audiovisual
• dc.subject.keyword IA generativa
• dc.subject.keyword Inteligencia artificial
• dc.subject.keyword Futuros de la comunicación
• dc.subject.keyword Industria audiovisual
• dc.subject.keyword Artificial intelligence
• dc.subject.keyword Futures of communication
• dc.subject.keyword Audiovisual industry
• dc.subject.keyword Generative AI
• dc.title La creació audiovisual en l’era de la intel·ligència artificial generativaca
• dc.type info:eu-repo/semantics/reportca