Rumi Ando i el buit: ¿La captura del soroll o la captura del silenci?

Abstract

Suposa un esforç intentar comprendre la poètica del buit. La celebració de l’atracció que provoca aquesta categoria tant a Occident com a Orient presenta una desfiguració del que coneixem de la manera com ho coneixem. Ens referim a la versió que creiem tenir de la realitat que se sotmet a una pausa indefinida per tal de permetre un suposat enteniment per a analitzar-la des de la manca de paraules, des de l’absència de la forma, la corporeïtat o la materialitat des de la qual aferrar-se, des de la desaparició d’idees a partir de les quals la nostra consciència és. Es passa del llenguatge visual al llenguatge escrit per intentar definir allò que atrau d’una obra que escasseja o que abunda. Aquesta és la qüestió del present treball: explorar la noció del buit en l’obra artística de Rumi Ando a partir de l’obra teòrica de diferents filòsofs per teixir una primera comprensió.