La crisi econòmica i la seva incidència a la gestió dels serveis públics

Mostra el registre complet Registre parcial de l'ítem

• dc.contributor.author López i Casasnovas, Guillemca
• dc.contributor.author Planas, Ivanca
• dc.date.accessioned 2018-03-22T10:59:30Z
• dc.date.available 2018-03-22T10:59:30Z
• dc.date.issued 2018-02
• dc.description.abstract La crisi econòmica ens ha portat a probablement deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. No tan sols s’ha aturat la màquina que alimenta el seu finançament, des de la creació de renda i riquesa a la seva redistribució, sinó que l’ha retrotret als anteriors nivells de despesa, forçant com a resultat elevats nivells de dèficit. Això ha fet que la despesa social hagi quedat en una mena de impasse que ve a complicar especialment el futur de les noves generacions. La renda just avui està recuperant els nivells del començament de la crisi, i fa palès que les ferides, els danys ocasionats, i la frustració d’expectatives han sigut majúscules. Els perjudicis més importants han impactat majorment en les rendes primàries de dos col·lectius concrets –que analitzarem-, i a tota la societat en general pel que fa a les rendes disponibles totals, una volta considerades les prestacions públiques monetàries i en espècie. Respecte dels primers impactes, tenen a veure amb la coetaneïtat de la crisi en la vida de les generacions: la dels joves que han vist malmesa la que ha de ser una de les etapes més creatives de la vida, i que s’han trobat sense oportunitats, i la dels més grans que, aturats han fet una entrada prematura en el règim dels passius, quan estaven encara en prou capacitats. Els primers, malgrat la seva millor formació, s’han trobat amb una elevada precarietat laboral, unes retribucions relatives pitjors, una menor possibilitat d’emancipar-se i de constituir projectes propis en uns mercats laboral i financer mot adversos. Els segons han vist avortats els seus períodes de vida activa que havien de completar els estalvis i així consolidar drets de pensions. Ninis i aturats de llarga durada han patit així els errors encadenats del model econòmic, primer sobre el sistema financer i de nou després d’aquest sobre l’economia, retroalimentant el que s’ha conegut com a double dip o doble recessió de l’economia espanyola. No correspon aquí entrar en les causes i conseqüències de la crisi espanyola amb major detall (vegi’s de la Revista Econòmica de Catalunya, últim número, amb un detall d’un dels dos autors d’aquest treball). Però sí que voldríem analitzar com els impactes de la crisi s’han traslladat al finançament del sector públic i alhora a la manera en que els diferents serveis s’han gestionat.ca
• dc.format.mimetype application/pdfca
• dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10230/34241
• dc.language.iso catca
• dc.relation.ispartofseries Health Policy Papers;1 (2018)
• dc.rights This is an Open Access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License Creative Commons Attribution 4.0 International, which permits unrestricted use, distribution and reproduction in any medium provided that the original work is properlyattributed.ca
• dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccessca
• dc.rights.uri https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/ca
• dc.title La crisi econòmica i la seva incidència a la gestió dels serveis públicsca
• dc.type info:eu-repo/semantics/workingPaperca