Navigate
Browse
Recent Submissions
Item type: Item , L'opacitat dels preus dels medicaments(2026-03) López i Casasnovas, GuillemItem type: Item , Bones pràctiques del govern de les organitzacions(2026-03) Dalmau Matarrodona, EulàliaItem type: Item , La gobernanza de la colaboración público-privada en sanidad: el caso de Catalunya(2026-03) López i Casasnovas, Guillem; Planas Miret, IvanEn este texto abordamos la colaboración público-privada centrándonos en el caso de Catalunya a partir de la experiencia registrada en diversas formas de concertación de servicios sanitarios. Ponemos el foco en la separación de la financiación y la prestación ordenada de los servicios para analizar cómo articular una gobernanza que alinee los incentivos de los partícipes de esta aproximación a los ‘mercados internos’ de la sanidad. Desde un mínimo de teoría, nos adentramos en diversas experiencias de Fundaciones y Consorcios y otros prestadores de servicios de naturaleza privada sin ánimo de negocio (o parapública), para, desde la diversidad observada, proponer cambios que alineen los incentivos de los partícipes que garanticen que la separación de funciones redunde en beneficio de la eficiencia de los servicios sin menoscabo de los objetivos propios de un sistema nacional de salud. El texto concluye con retos y propuestas para fijar una vía de avance en la gobernanza del sistema coherente con los objetivos anteriores.Item type: Item , Gobierno y gestión de las organizaciones sanitarias(2026-02) Ortún Rubio, VicenteItem type: Item , Do we want daddy to stay at home?: paternity leave and child health(2026-01) Regueiro-Ons, Camila; González López-Valcárcel, Beatriz; Pinilla Domínguez, JaimeMaternal time investment is widely acknowledged as a critical determinant of child health, but fathers’ time investment is less understood. This paper identifies the effect of paternity leave on child health. To do so, it exploits the sequential implementation of Spanish paternity leave within a difference-in-discontinuities (RD-DD) design using health records. Results indicate almost 8% fewer health diagnoses and 9% fewer infections, especially respiratory infections. Eligibility for one month and three months paternity leave led to almost one and a half fewer diagnoses and half an infection within the first two years of life. The number of diagnoses decreases significantly for children under one year of age and among children from lower socioeconomic backgrounds. A shift from formal to parental care comes up as a potential mechanism since it reduces exposure to environments where infections are likely to be spread. These findings provide policy insights into how family policies promoting parental involvement, particularly fathers’ involvement, can influence children’s environments and health.Item type: Item , Estudio de las retribuciones de diez categorías profesionales del servicio canario de la salud: un análisis comparado con las comunidades autónomas(2025-12) Abásolo, Ignacio; González López-Valcárcel, Beatriz; López i Casasnovas, Guillem; Barber Pérez, PatriciaItem type: Item , Does daddy heal mommy?: paternity leave and maternal postpartum health(2025-11) Regueiro-Ons, Camila; González López-Valcárcel, Beatriz; Pinilla Domínguez, JaimeThis paper examines the effects of paternity leave on maternal postpartum health. Using administrative data and a difference-in-discontinuities design, we compare mothers in households with likely eligible fathers to comparable control groups, accounting for seasonal variation around the implementation cutoffs. The results show limited effects on overall healthcare use and physical health during the first nine months after childbirth. However, we find suggestive evidence of significant improvements in maternal mental health following the most recent expansion of paternity leave. A better labor market attachment seems to be one potential mechanism.Item type: Item , Una primera aproximació a l'impacte de les derivacions des de la sanitat privada sobre l'ús de recursos sanitaris públics a Catalunya: reflexions sobre el temps d'espera per a diagnòstic i per a tractament(2025-11) Sabater Mezquita, Roger; López i Casasnovas, Guillem; López Seguí, Francesc, 1991-Item type: Item , Aspectos organizativos y de financiación de las nuevas terapias sanitarias: sostenibilidad y solvencia(2025-11) López i Casasnovas, GuillemItem type: Item , L'accés a l'habitatge: la gran divisòria(2025-10) López i Casasnovas, GuillemItem type: Item , Una nueva aproximación: evaluar la innovación desde la perspectiva social(2025-09) López i Casasnovas, GuillemItem type: Item , Conflictos bélicos y bienestar planetario: ¿Basta que el deterioro del rival supere al propio?(2025-09) Ortún Rubio, Vicente; Callejón, MaríaItem type: Item , 'Los unos y los otros' en el sector sanitario, y las dificultades de la gobernanza del sistema de salud(2025-06) López i Casasnovas, GuillemEl texto que sigue focaliza la falta de gobernanza de nuestro sistema sanitario, y la pretensión de cada una de las partes que en él intervienen, de hacer valer sus intereses, subrogándose, en aquella, la clave para entender la dificultad de reformar el sistema español de salud. Todo ello se refleja en las pretensiones de unos y otros que se creen igualmente legitimados para hacer prevalecer objetivos propios por encima de los colectivos.Item type: Item , Catalan long-term care system reaches the majority of age: what have we learned?(2025-04) Hernández-Pizarro, Helena M.; Prades-Colomé, AlbertCatalonia is one of the regions with the highest life expectancy among OECD countries, and it is expected to remain so in the coming decades. Currently, only half of this total life expectancy at age 65 is spent in good health. Far from healthy aging, in 2021, around 66% of the population over 65 did not rate their health status as good or very good, and 49% reported experiencing limitations in carrying out daily living activities (ADL) (OECD, 2024). In this context, the Spanish Long-Term Care System (LTCS), which represents the fourth pillar of the welfare state, is coming of age. The main objective of this text is to present the key lessons learned during this period based on a wide range of analyses of the system. To contextualize this evidence, the evolution of the Spanish LTCS is first reviewed, presenting its main characteristics and comparing them with those of its European counterparts. Secondly, the main insights gained from research conducted on the Spanish LTCS are presented. This research has focused on different aspects. One area of study has examined the –precarious- financial sustainability of the Spanish LTCS, identifying chronic underfunding and a flawed design that have limited the positive effects of benefits and increased the burden on families. On the other hand, the design and implementation of the Spanish LTCS ensure equitable access to and navigation within the system. However, inequities have been documented in the type of benefits received, as there is a higher demand for service-based benefits among beneficiaries with lower economic status. The economic impact of the Spanish LTCS has also been explored, revealing significant returns, particularly through job creation. Another aspect analysed is the effects of long-term care benefits on beneficiaries and their families. In this regard, research has shown that the introduction of the system has reduced hospitalizations, especially those resulting from conditions that could be avoided with adequate long-term care. Additionally, Spanish LTCS benefits have led to lower savings levels and an increase in the supply of informal caregivers, improving their well-being and increasing the likelihood of early retirement. Finally, the COVID-19 pandemic exposed critical weaknesses in residential care, including insufficient funding and staffing shortages, which contributed to high mortality rates during this period.Item type: Item , Rawls: la justícia com equitat i la priorització de la salut(2025-02) López i Casasnovas, GuillemJohn Rawls és, probablement, el pensador en filosofia i política més influent del nostre temps. La seva idea d’una societat que es mou des de la justícia, centrant-se sempre en el benestar de qui està pitjor, apel·la molt el sentit comú. ‘Que ningú es quedi enrere’, ‘assegurar la millora de qui es trobi pitjor’, ‘compensar per donar oportunitats perquè aquella situació no condemni el desenvolupament de capacitats, o reforçant l’autoestima’, etc., sense saber qui en pot ser el beneficiari, s’ha derivat sovint, amb més o menys rigor, a partir de les idees de Rawls. D’aquí que sigui temptador, des d’aquestes perspectives, prioritzar la salut com a necessitat bàsica per fer possible tota la resta de béns (oportunitats, exercici efectiu de la llibertat individual, accés a capacitats per a millor vida, etc.). Que Rawls hagi articulat la seva teoria de la justícia des de les premisses de la llibertat i la igualtat fa que el seu pensament sigui força atractiu per un ample ventall polític, que va des de la dreta més liberal (la llibertat és prioritària a una intervenció estatal totalment igualitària, existint desigualtats tolerables en la mesura que la seva abolició no servís per millorar la situació dels més desafavorits) fins a una esquerra progressista que busca, en les compensacions per igualar oportunitats des de la intervenció pública a través d’una cistella de béns primaris d’abast ‘ad hoc’ molt oberta en continguts (educació, sanitat, serveis socials, redistribució de renda i riquesa, etc.). El cert és que Rawls mai va definir l’accés a la sanitat com a bé primari social, i no es troben en els seus textos anàlisis específiques en aquest àmbit, a diferència de les compensacions proposades per motiu de raça o gènere; de cara, sobretot, a l’accés als drets polítics, que sí que són considerats ‘béns primaris socials’. La preservació d’aquests drets permet subjugar la llibertat, entesa de manera aïllada, a la llum dels balanços necessaris amb la igualtat. En qualsevol cas, en matèria sanitària estem necessitats de prioritzar de manera justa les diferents alternatives que, a la cerca de recuperar la salut, individus i serveis públics ens presenten. Com veurem, Rawls ens dona idees al respecte, però no prescriu receptes; per això, s’ha de sotmetre a terrenys contingents i empírics, a efectes de validar canvis que podrien, o no, millorarla situació dels més desafavorits. En tot cas, la justícia econòmica no s’esgota amb Rawls, de manera que en el recorregut de l’anàlisi que segueix confluiran altres pensadors (Kant, Sen, Sandel, Chandler, i altres) per construir els arguments que segueixen.Item type: Item , Innovación y financiarización en la indústria farmacéutica(2025-01) Ibern Regàs, PereEl desarrollo de medicamentos innovadores es un proceso arriesgado que muestra un nivel de productividad limitado. Las estrategias destinadas a “desarriesgar” han coincidido con una creciente financiarización del medicamento. Su consideración como un activo financiero, más allá de un simple producto, provoca tensiones entre dedicar más recursos a la innovación y desarrollo (I+D) o satisfacer las exigencias del mercado de capitales. Al mismo tiempo, lo que se acaba observando en la práctica son unos precios crecientes que nos conducen a cuestionar el nivel de extracción de valor. El artículo muestra con ejemplos la evolución reciente, y ofrece algunas pistas para afrontar la situación actual.Item type: Item , L’economia i el benestar dels ciutadans(2025-01) López i Casasnovas, GuillemItem type: Item , Muface a la cruïlla i l'aparició de noves desigualtats en salut(2025-01) López i Casasnovas, GuillemItem type: Item , Verdades reveladas sobre el gasto público y sanitario(2025-01) López i Casasnovas, GuillemItem type: Item , Cincuenta años de economía de la salud(2025-01) López i Casasnovas, GuillemEl propósito de los comentarios que siguen es ofrecer al lector una reflexión de corte eminentemente subjetivo acerca de la evolución de la Economía de la Salud como disciplina académica, así como de la investigación publicada en su intersección con la política sanitaria, y cuáles son los referentes fundamentales para comprender las grandes encrucijadas que hoy afrontan los sistemas sanitarios.