Rape myths and their influence on jurors: a criminological study on rape myths, juror decision-making and judicial guidance in England and Wales

Abstract

The purpose of this study was to investigate common rape myths and their influence on juror decision-making, as well as current practices that seek to educate jurors on rape myths in England and Wales. The first aim was to investigate how the real ‘rape stereotype’ differs from the reality of rape. A 2019 victimization survey showed that most victims are assaulted by somebody they know, in their own home or in the perpetrator’s, without necessarily suffering physical injuries or offering resistance, and the perpetrator does not always use physical force. The second aim was to determine the prevalence of false accusations of rape, data revealing that 3% of reported rapes are actually false. The third was to investigate how rape myths influence jurors verdicts, the analysis of quantitative and qualitative studies using mock juries confirmed the frequent use of rape myths during deliberation, and their impact on the verdict. Lastly, this study explored if the judicial guidance on false assumptions about rape is sufficient, an interview with a Q.C. Barrister indicating that judicial guidance is probably not enough to effectively tackle rape myths in court.L'objectiu d'aquest estudi era investigar els mites més comuns sobre la violació i la seva influència en les decisions del jurat, així com les pràctiques actuals que pretenen educar al jurat sobre aquests mites a Anglaterra i Gal·les. El primer objectiu era investigar com l’estereotip de la ‘violació real’ difereix de la realitat. Una enquesta de victimització del 2019 ha demostrat que la majoria de les víctimes són agredides per algú que coneixen, a casa seva o a la de l’agressor, no necessàriament pateixen lesions físiques, ni ofereixen resistència, i l’agressor no sempre fa servir la força física. El segon objectiu era determinar la prevalença de les falses denúncies per violació, i les dades d’informes oficials han revelat que el 3% de les violacions denunciades són en realitat falses. El tercer objectiu era investigar com els mites de la violació influeixen en el veredicte del jurat. L'anàlisi d'estudis quantitatius i qualitatius ha confirmat l'ús freqüent de mites durant el procés de deliberació, i el seu impacte en el veredicte. Finalment, aquest estudi ha explorat si l'orientació judicial que rep el jurat sobre mites falsos sobre la violació és suficient, i una entrevista amb un advocat ha posat de manifest que probablement no és suficient per abordar amb eficàcia els mites de la violació.