La comunitat lingüística en el gaèlic escocès: una aproximació teòrica i aplicada

Mostra el registre complet Registre parcial de l'ítem

• dc.contributor.author Ortiz de Antonio, Jordica
• dc.date.accessioned 2015-10-13T11:30:15Z
• dc.date.available 2015-10-13T11:30:15Z
• dc.date.issued 2015-10-13
• dc.description Treball de fi de màster en Lingüística Teòrica i Aplicadaca
• dc.description Tutor: Joan Costa Carreras
• dc.description.abstract El Parlament escocès va aprovar l’any 2005 la Gaelic Language (Scotland) Act, per la qual es dotava el gaèlic escocès d’estatus oficial i s’iniciava una política lingüística nacional. El present treball descriu la llengua cèltica d’Escòcia en una aproximació sociolingüística, a partir del model de Spolsky (2004, 2009) de política lingüística; analitza els criteris de definició i els models que s’han proposat per definir el concepte de comunitat lingüística i els aplica al gaèlic d’Escòcia; i defineix la concepció que n’assumeixen els tres sectors implicats en la política lingüística gaèlica: els agents, els teòrics i els usuaris. Amb aquesta recerca s’arriba a la conclusió que a nivell nacional o local es pot parlar d’una comunitat lingüística gaèlica en termes de delimitació sociopolítica restringida a Escòcia i de diverses comunitats de pràctica on conflueixen usuaris de gaèlic escocès i d’altres llengües. Així mateix, la divergència en la concepció que tenen els agents, els teòrics i els usuaris no suposen, deu anys després de l’inicide la política lingüística oficial, cap fracàs de les polítiques aplicades.ca
• dc.description.abstract The Scottish Parliament passed in 2005 the Gaelic Language (Scotland) Act, a regulation that/nendowed the Scottish Gaelic language with official status and upon which began a national/nlanguage policy. This paper describes the Celtic language of Scotland in a sociolinguistic/napproach from Spolsky’s (2004, 2009) model of language policy; it analyses the defining/ncriteria and models that have been proposed to define the concept of the language community/nand it applies them to Scottish Gaelic; and it defines the concept assumed by the three sectors of/npeople implied in the Gaelic language policy: the agents, the theorists, and the users. This/nresearch concludes that the language community in the Scottish Gaelic language can be/nconceived as a national or local socio-politically bounded community limited to the territory of/nScotland and also as diverse communities of practice in which users of Gaelic and other/nlanguages converge. Moreover, the divergences in the vision of the community the agents, the/ntheorists, and the users have do not suppose, ten years after the beginning of the official/nlanguage policy, any failure in the already applied policies.
• dc.format.mimetype application/pdfca
• dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10230/24838
• dc.language.iso catca
• dc.rights Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spainca
• dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccessca
• dc.rights.uri http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ca
• dc.subject.other Escocès
• dc.subject.other Escòcia -- Llengües
• dc.subject.other Política lingüística -- Escòcia
• dc.subject.other Sociolingüística -- Escòcia
• dc.title La comunitat lingüística en el gaèlic escocès: una aproximació teòrica i aplicadaca
• dc.type info:eu-repo/semantics/masterThesisca