Darrere la doble resposta europea: una comparativa dels diferents instruments utilitzats per la Unió Europea per fer front a les crisis de refugiats procedents de Síria (2015) i Ucraïna (2022)

Abstract

Aquest treball busca analitzar les diferents respostes i instruments que va utilitzar la Unió Europea davant les dues grans crisis de refugiats que ha viscut el continent aquest segle: la de Síria, del 2015, i la d’Ucraïna, del 2022. Aquesta última va portar a l’activació, per consens de tots els estats membres, de la directiva de protecció temporal, un instrument que feia vint anys que s’havia creat i que no s’havia utilitzat mai. Una resposta xcepcional per una situació també excepcional, tot i que no única, ja que set anys abans també hi havia hagut una altra crisi molt similar. En concret, aquest estudi se centra en la legislació internacional i europea per determinar si els dos conflictes encaixen en la mateixa categoria i, sobretot, en una anàlisi sobre les condicions que permeten activar la directiva de protecció temporal. Especialment en el cas de Síria, per veure si es complien tots els requisits que haguessin derivat a la seva activació. L’anàlisi jurídica es complementa amb tres entrevistes amb experts jurídics i polítics i una triangulació amb l’estudi d’un article d’una experta en acollida.

This research wants to analyse the different retaliations and instruments used by the European Union in front of the two biggest refugees’ crises that the continent has lived this century: one from Syria, in 2015, and the other from Ukraine, in 2022. This last crisis led to the activation, with consensus of all member states, of the Temporary Protection Directive, a measure that was created twenty years ago and never used before. An exceptional retaliation for an exceptional situation, but not a unique one, as seven years before there has also been another similar crisis. In detail, this article is focused in international and European law to determine whether both conflicts fit into the same category and, specially, in an analysis about the conditions that permit enable the activation of the Temporary Protection Directive. Specifically in the Syria case, to see if it met all the requirements that would have derived to its activation. The legal analysis is complemented with three interviews with juridical and politic experts and a triangulation with the examination of an article by an expert in foster care.