Migrant tongues: justice, language policy, and the family
Mostra el registre complet Registre parcial de l'ítem
- dc.contributor.author Heim, Darian
- dc.contributor.other Casal, Paula
- dc.contributor.other Universitat Pompeu Fabra. Departament de Dret
- dc.date.accessioned 2024-10-19T01:36:05Z
- dc.date.available 2024-10-19T01:36:05Z
- dc.date.issued 2016-10-19T10:17:37Z
- dc.date.issued 2018-10-03T02:00:25Z
- dc.date.issued 2016-10-03
- dc.date.modified 2024-10-03T03:40:27Z
- dc.description.abstract How do migration receiving states justify that newcomers to their territory have to learn the local language? In addressing four kinds of justifications, this thesis introduces the novel perspective of family life and migrant languages in the debate on multiculturalism and concludes that only minimal “thin” rather than extensive “thick” demands of integration are warranted. First, immigrants' children have a standing interest in their mother tongue in virtue of their interest in a well-functioning family. Second, multilingualism is beneficial and receiving states have an interest in integrating migrant tongues into their policies. Third, prior history on a territory does not provide and adequate justification for the asymmetric treatment of national and immigrant groups. Fourth, the claim that immigrants arrive voluntarily and hence accept to integrate in the receiving states only holds if they have sufficient alternatives. In a world of global inequalities, however, this is not the case.
- dc.description.abstract Com es justifica el fet que els immigrants hagin d'aprendre la llengua nacional del país receptor? Aquesta tesi tracta i analitza quatre aspectes relacionats amb aquesta qüestió i introdueix la perspectiva de la vida familiar i la llengua dels immigrants en el debat del multiculturalisme. La conclusió que s'extreu es que no es pot exigir als nouvinguts un màxim d'integració a nivell lingüístic. En primer lloc, els fills dels immigrants tenen l'interès de preservar el seu idioma matern, per a un millor funcionament en el si familiar. En segon lloc, el multilingüisme és beneficiós, per tant, els estats receptors haurien de considerar les llengües dels immigrants en les seves polítiques lingüístiques. En tercer lloc, el fet que el grup nacional tingui una història més llarga sobre el seu terrirori, en comparació amb grups d'immigrants més recents, no justifica un tractament assimètric. Per últim, l'argument que els immigrants que deixen el seu país de manera voluntària acceptin d'integrar-se al país nou, només té vigència si els immigrants tenen suficients alternatives. Fet que en el món desigual on vivim, no es dóna freqüentment.
- dc.description.abstract Programa de doctorat en Dret
- dc.format 116 p.
- dc.format application/pdf
- dc.format application/pdf
- dc.identifier http://hdl.handle.net/10803/396170
- dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10230/27419
- dc.language.iso eng
- dc.publisher Universitat Pompeu Fabra
- dc.rights L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
- dc.rights http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
- dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
- dc.source TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
- dc.subject.keyword Migration
- dc.subject.keyword Immigrants
- dc.subject.keyword Local language
- dc.subject.keyword Llengua nacional
- dc.subject.keyword Multilingïsme
- dc.subject.keyword multilingualism
- dc.subject.keyword 34
- dc.title Migrant tongues: justice, language policy, and the family
- dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
- dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion