Fotògrafs barcelonins a les Exposicions Universals de París i a la Société Française de Photographie, 1859-1889

Abstract

A partir de 1860, els estudis fotogràfics a Barcelona van ser un negoci en ple procés de creixement i consolidació. Tanmateix, es tractava d’una professió sense tradició que l’avalés i el context de competència creixent obligà a les cases fotogràfiques a construir-se una etiqueta de prestigi a través de les referències a París. Aquesta instrumentalització es va fer per mitjà de la Société Française de Photographie (SFP) i les Exposicions Universals de 1867, 1878 i 1889. Creada el 1854, la SFP fou, al llarg de la segona meitat del segle XIX, la institució fotogràfica més influent en l’àmbit internacional, juntament amb la Royal Photographic Society de Londres. Entre 1859 i 1889, alguns dels fotògrafs més destacats de Barcelona, com Rafel Albareda, Rafel Areñas, Pau Audouard o la família Napoleon, en formaren part. I per bé que els seus estatuts ho prohibien, tots ells van fer ús publicitari de la seva pertinença a la Société al dors de les seves fotografies i en els anuncis que publicaven a la premsa barcelonina, com a reclam per a la captació de nous clients. Aquest ús publicitari de la SFP es complementà amb la participació de tots aquests fotògrafs, juntament amb Antoni Esplugas i Joan Martí, entre d’altres, a les Exposicions Universals celebrades a París entre 1867 i 1889. La conservació, a l’Arxiu Nacional de França, d’algunes reclamacions escrites de medalles per part de fotògrafs de Barcelona, demostra la recerca d’un prestigi professional que quedava visualment materialitzat amb l’estampa final dels premis obtinguts al dors de les fotografies, que complementava l’heràldica honorífica espanyola: Casa Reial, Ordre d’Isabel la Catòlica, etcètera. L’ús del nom de París per a un procés de reconeixement de la pràctica fotogràfica a Barcelona va tenir lloc fins l’any 1890, moment en què s’inaugurà l’etapa més esplendorosa dels estudis fotogràfics, amb l’obertura de nous tallers cada vegada més luxosos, la creació de societats fotogràfiques pròpies i una major integració dels fotògrafs en els circuits polítics i culturals de la ciutat.