Escriptura i dolor. La condició tràgica en La douleur de Marguerite Duras

Abstract

¿Pot haver mort, la tragèdia, i que se segueixi representant l’Èdip Rei? O, d’altra banda, aquesta ha canviat de rostre amb l’exposició massiva de l’horror que el segle XX propicià? Si és així, podem parlar de tragèdia pròpiament? Aquest Treball de Final de Grau d’Humanitats titulat «Escriptura i dolor. La condició tràgica en La douleur de Marguerite Duras» basteix un discurs crític i teòric que vehicula possibles respostes a aquestes preguntes a partir de l’anàlisi comparativa de La douleur (1985) de Marguerite Duras (1914-1996); un text que bascula entre la ficció i la memòria, entre el dietari personal i l’anotació dels pensaments delirosos compartits per gran part d’aquella societat civil que va viure —o sobreviure— l’Europa de mitjans del segle passat. Sense pretendre donar una solució definitiva i definitòria a la qüestió del tràgic en la contemporaneïtat, la recerca ressegueix i presenta els elements fonamentals d’aquesta cruïlla de confluències: entre la filosofia de la tragèdia, la teoria dels gèneres literaris i de la cultura, l’anàlisi intertextual i la relació del text amb el seu context històric particular, amb la premissa que només des d’aquest entramat de fonts i disciplines, només en un diàleg flexible, permeable i híbrid, podem aproximar-nos a la literatura com a camp del saber intrínsecament humà.