Autodeterminació, formació d’estats i resolució de conflictes territorials: el marc teòric d’István Bibó i la seva validesa actual

Kovács Dani, Zsigmond

Autodeterminació, formació d’estats i resolució de conflictes territorials: el marc teòric d’István Bibó i la seva validesa actual

License

Citation

Kovács Dani, Z. Autodeterminació, formació d’estats i resolució de conflictes territorials: el marc teòric d’István Bibó i la seva validesa actual. 2017. handle: http://hdl.handle.net/10230/33669

This citation was generated automatically.

Abstract

El present Treball de Fi de Grau té com a objecte presentar, per primera vegada a Espanya, un pensador polític atípic i original de l’altra Europa: István Bibó (1911-1979), doctor en dret hongarès especialitzat en dret internacional i en filosofia del dret, professor d’universitat, acadèmic, assagista prolífic, intel·lectual depurat, ministre, pres polític i, de nou, ja jubilat, assagista. El centre del treball és el seu últim gran estudi, de títol explicatiu: La paràlisi de la comunitat internacional i els seus remeis: un estudi d’autodeterminació, concert entre grans potències i arbitratge polític, publicat per primer cop a Gran Bretanya al 1976. En el treball s’exposa i s’analitza el pensament de Bibó sobre aquestes qüestions, ressaltant la seva idea central de la preeminència del principi d’autodeterminació dels pobles (i no dels territoris), fins i tot per sobre de la inviolabilitat territorial dels estats així com la necessitat de disposar de procediments per a l’aplicació del principi, consistents essencialment en el concert entre grans potències i en arbitratges polítics imparcials, per poder alterar fronteres, en el cas de conflictes, si no hi ha més remei per evitar guerres. Seguidament, es repassen breumen les tres etapes de l'evolució històrica de l'aplicació de l'autodeterminació ressaltant els canvis conceptuals del principi: la posterior a la Primera Guerra Mundial, la descolonització i els canvis de la dècada dels anys 1990. Com a conseqüència dels fracassos de l’aplicació del principi, entre els quals es destaquen Xipre, Israel-Palestina, les guerres iugoslaves i els conflictes de la zona del Caucas, la comunitat internacional i el món acadèmic del dret internacional no acaben de sortir d’una mena de “paràlisi” i tendeixen a considerar l’autodeterminació una mena de “trampa” que cal evitar sobretot si es tracta de la secessió de territoris. Amb tot, es creu que l’aplicació del marc teòric de Bibó permetria (o hauria permès) d’evitar els conflictes bèl·lics relacionats amb l’autodeterminació i que contribuiria a resoldre els conflictes territorials de forma equitativa i sostenible, és a dir, de posar “remeis” a la “paràlisi” de la comunitat internacional.