Person and number in Catalan Sign Language pronouns

Abstract

Languages use different resources to specify the numerosity of the referents and to denote the speech act participants. This thesis describes the morphophonological strategies used in Catalan Sign Language (LSC) personal pronouns to encode these distinctions. In a nutshell, I argue that the expression of person and number is achieved by using two interrelated strategies: person is expressed through spatial features (locations in the signing space which are defined in relation to the signer’s body), number is grammatically marked by the path specifications of the sign (movements connecting spatial locations). Combining these two operations results in the formal marking of three person distinctions (with a further contrast between exclusive, minimal inclusive and augmented inclusive in the first person) and four number values (singular, dual, paucal and plural).Les llengües utilitzen diferents recursos per a expressar el nombre dels referents i designar als participants en els actes de parla. Aquesta tesi descriu les estratègies morfofonològiques utilitzades als pronoms personals de la llengua de signes catalana (LSC) per a codificar aquestes distincions. En resum, es proposa que les categories de persona i nombre s’expressen utilitzant dues estratègies interrelacionades: la persona s’expressa a través de trets espacials (localitzacions a l’espai sígnic definides en relació amb el cos del parlant), el nombre es marca gramaticalment a través d’especificacions en la trajectòria del signe (moviments que connecten localitzacions espacials). La combinació d’aquestes dues operacions es tradueix en la codificació formal de tres distincions de persona (amb una oposició addicional entre exclusivitat, inclusivitat mínima i inclusivitat augmentada en la primera persona) i quatre valors de nombre (singular, dual, paucal i plural).Las lenguas utilizan diferentes recursos para expresar el número de los referentes y designar a los participantes en el acto de habla. Esta tesis describe las estrategias morfofonológicas usadas en los pronombres personales de la lengua de signos catalana (LSC) para codificar estas distinciones. En síntesis, se propone que las categorías de persona y número se expresan utilizando dos estrategias interrelacionadas: la persona se expresa a través de rasgos espaciales (localizaciones en el espacio sígnico definidas en relación con el cuerpo del hablante), el número se marca gramaticalmente a través de especificaciones en la trayectoria del signo (movimientos que conectan localizaciones espaciales). La combinación de estas dos operaciones se traduce en la codificación formal de tres distinciones de persona (con una oposición adicional entre exclusividad, inclusividad mínima e inclusividad aumentada en la primera persona) y cuatro valores de número (singular, dual, paucal y plural).Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge