La Junta de la Província (1794-1795): Resistències contra l’absolutisme a la Catalunya del segle XVIII

Enllaç permanent

Descripció

  • Resum

    En plena Guerra Gran (1793-1795), els mesos de desembre de 1794 i de gener de 1795, es va reunir una Junta de la Província a Barcelona i a Girona consecutivament. En van formar part una cinquantena de vocals en representació dels corregiments i partits del Principat. L’objectiu va ser reclutar voluntaris remunerats o miquelets i finançar-los mitjançant contribucions recaptades des dels municipis catalans. Durant les sessions que van tenir lloc a Barcelona es va dissenyar un Pla de defensa que contemplava la possibilitat d’administrar tota aquesta operació de manera autònoma nomenant una comissió formada per un grup reduït de vocals. El capità general, José de Urrutia, no va acceptar aquesta part del projecte. Només va admetre la constitució d’una Tresoreria o Junta de Caixa per centralitzar les recaptacions i abonar les despeses directament als terços de miquelets que es trobaven en el front. Aquesta Junta de Caixa també va haver de posar en circulació dos milions de pesos en vals i informar sobre l’evolució de l’operació a la hisenda reial. La recerca descriu els treballs d’aquesta Junta de la Província per saber fins a quin punt els vocals van ser sensibles a les peticions i protestes que durant la segona meitat del segle XVIII es van manifestar a Catalunya. També té present les campanyes d’opinió que les autoritats i la mateixa Junta o Assemblea Catalana van promoure durant la guerra.
    Programa de doctorat en Història

  • Director i departament

    Albareda i Salvadó, Joaquim , Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats

  • Col·leccions

    TDX
    • Mostra el registre complet