Relat històric i multilateralisme: la construcció de l'espai euromediterrani, 1995-2012

Abstract

La present recerca estudia l'ús d'analogies històriques en els discursos dels màxims responsables de la política exterior de França, Espanya i Itàlia per a defensar l'existència i evolució d'un marc multilateral euromediterrani a partir de la Declaració de Barcelona el 1995. Malgrat l'aparença continuista i formulària d'aquestes referències al passat, el seu significat varia amb els interessos de l'agenda política. L'evolució es produeix enmig de la contradicció insoluble de presentar la Mediterrània com el locus fundacional de la civilització -com a una regió, per tant, capaç de regenerar el món amb el seu exemple- i al mateix temps observar la història mediterrània com a fonamentalment marcada pel conflicte entre grans blocs culturals. Les pròpies bases del discurs feien difícil, doncs, que els representants polítics poguessin proporcionar fonaments històrics als objectius declarats d'inclusió cultural i cohesió regional. L'anàlisi revela, en canvi, com el relat històric preparà la progressiva desaparició del diàleg polític a la regió, propiciant el decandiment del propi marc multilateral poc després d'haver entrat en contacte amb la nova realitat de la primavera àrab.This research looks at the use of historical analogies concerning the Mediterranean in the political speeches of top foreign-policy decision-makers in France, Spain and Italy since the Barcelona Declaration of 1995. In spite of the consistent and formulaic appearance of such references to the past, their meaning shifted as political interests changed. This evolution took place in the midst of an unsolvable contradiction. While political leaders have largely presented the Mediterranean as the birthplace of civilization, and as such, as a region capable of regenerating the world by example, at the same time, conflict between cultural blocs has been perceived as the defining feature of Mediterranean history. The very basis of discourse, then, made it difficult for leaders to provide a historical ground for the stated political goals of cultural inclusiveness and regional cohesion. Analysis reveals, on the contrary, that historical narrative contributed to a progressive withdrawal of political dialogue, which ultimately entailed the waning of the multilateral framework itself as the Arab Spring unfolded.Programa de doctorat en Història