Delimitació conceptual del delicte d'incitació a l'odi : un ajustament als límits del dret penal

Abstract

La vaguetat conceptual al voltant del delicte d’incitació a l’odi en un context on el debat públic és creixentment divers i controvertit ha derivat en un increment sense precedents de la seva aplicació a Espanya. Malgrat que la obligació de perseguir els delictes d’odi és una constant als tractats internacionals, aquest fenomen ha aixecat ressò en l’àmbit social i desacord en el jurídic. A aquest darrer, amplis sectors doctrinals han criticat el sobredimensionament del tipus i el perill que suposa de cara al compliment de les garanties del Dret Penal i el respecte a l’exercici de Drets Fonamentals, especialment la llibertat d’expressió. Per tot el que s’ha exposat, el present treball té com objecte definir la naturalesa i delimitar les fronteres del delicte tipificat a l’art. 510 CP. Amb aquesta finalitat realitzarem un aclariment terminològic i un estudi general dels elements del tipus, per a posteriorment aprofundir en el desenvolupament doctrinal de l’injust, diferenciant-ne dues vessants en funció del bé jurídic protegit: el discurs d’odi injuriant i el discurs incitador a l’odi. Finalment, tractarem de proposar una interpretació adient tant a les exigències dels tractats internacionals com als límits del Dret Penal per a cadascuna d’elles.