Money for nothing: what can basic income achieve?

Abstract

Extending an Aiyagari-Huggett style model to include health-related produc-tivity shocks with wealth-dependent probability of occurrence, this paper sets out to assess the implications of introducing a guaranteed minimum income and con-trasts the ensuing general equilibrium outcome with the one obtained by imple-menting a targeted subsidy policy instead (which represents the welfare systems seen in many European countries). The calibration of the model incorporates our empirical finding that individuals in households with debt are more likely to suffer from poor health and have lower productivity than individuals in house-holds without debt. Adding this feature changes the predictions of the standard model by creating an incentive for agents to accumulate just enough assets to secure themselves better health prospects. In this context, the minimum income is welfare improving, but creates more wealth inequality.L'extensió d'un model d'estil Aiyagari-Huggett per incloure els xocs de productivitat relacionats amb la salut amb probabilitat d'aparició de la riquesa, es proposa avaluar les implicacions d'introduir un ingrés mínim garantit i confirmar el consegüent resultat de l'equilibri general amb el obtingut mitjançant la implementació d'una política de subvencions específiques (que representa els sistemes de benestar que es veuen en molts països europeus). La calibració del model incorpora la nostra constatació empírica que els individus en les famílies amb deute tenen més probabilitats de patir una mala salut i tenen una menor productivitat que els individus a les cases sense deutes. Si afegiu aquesta característica, es modifiquen les prediccions del model estàndard creant un incentiu perquè els agents acumulin només béns suficients per assegurar-se millors perspectives de salut. En aquest context, l'ingrés mínim és millorar el benestar, però crea més desigualtat de riquesa.