Aquest treball examina l'ús excloent que les ciutats catalanes fan del padró municipal d’habitants per evitar que les persones immigrades en situació d'exclusió residencial puguin obtenir la condició de veí, fet que vulnera la normativa estatal i que posa en qüestió la narrativa identitària de Catalunya, en tant que el seu govern autonòmic situa la immigració, la pluralitat i la diversitat com a elements constitutius nacionals. La utilització del registre administratiu com a instrument de selecció ...
Aquest treball examina l'ús excloent que les ciutats catalanes fan del padró municipal d’habitants per evitar que les persones immigrades en situació d'exclusió residencial puguin obtenir la condició de veí, fet que vulnera la normativa estatal i que posa en qüestió la narrativa identitària de Catalunya, en tant que el seu govern autonòmic situa la immigració, la pluralitat i la diversitat com a elements constitutius nacionals. La utilització del registre administratiu com a instrument de selecció poblacional és una política local d’exclusió que priva de l’exercici dels drets a la població en situació de major vulnerabilitat i que alhora genera tensions entre administracions. Això succeeix, principalment, tant entre els municipis i el govern estatal i autonòmic, com entre ciutats, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, on els municipis veïns desvien part de la població no desitjada cap a la capital. A partir d’entrevistes a membres de l'Administració local i autonòmica, funcionaris locals, Síndics de Greuges locals i membres d'organitzacions de la societat civil, aquest treball analitza quins són els incentius i els desincentius que tenen les ciutats per complir la normativa i empadronar les persones immigrades en situació d’exclusió residencial del seu municipi i les possibilitats que un abordatge supramunicipal del padró pot generar per redreçar l'accés diferencial de les persones immigrades als seus drets, enmig d’un increment de la segregació urbana i polarització social a escala supramunicipal.
+
