El present treball té com a objectiu analitzar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, per la qual s’efectua un control de constitucionalitat sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006. Avui en dia, aquesta sentència constitueix la primera i única que resol un recurs interposat contra un Estatut d’Autonomia aprovat per la via de l’article 151 CE, per tant, contra una llei aprovada per les Corts Generals i el Parlament català, ratificada posteriorment en un referèndum ...
El present treball té com a objectiu analitzar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, per la qual s’efectua un control de constitucionalitat sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006. Avui en dia, aquesta sentència constitueix la primera i única que resol un recurs interposat contra un Estatut d’Autonomia aprovat per la via de l’article 151 CE, per tant, contra una llei aprovada per les Corts Generals i el Parlament català, ratificada posteriorment en un referèndum popular. Aquest treball pretén analitzar algunes qüestions que el Tribunal va passar per alt o aquelles on es va pronunciar d’una forma molt breu. És per això que he dividit el seu contingut en tres parts: A la primera, s’analitza si el Tribunal Constitucional posseïa o no legitimitat jurídica per efectuar un control sobre l’Estatut. A la segona part, es planteja el problema de l’ objecció democràtica i es determina si la intervenció del Tribunal és o no conciliable amb el concepte de democràcia. Per últim, i amb el propòsit de donar resposta a la pregunta de si l’aprovació d’una llei per referèndum fa pràcticament impossible el seu control constitucional, s’analitzen diferents casos de dret comparat on es plantegen problemàtiques semblants i les diferents respostes que donen els respectius tribunals.
+
