L’aigua és un recurs limitat. La seva gestió, en el moment de la confecció del present treball, està sota debat. Socialment hi ha una preocupació per saber com es gestiona aquest bé. Jurídicament, la qüestió també ha plantejat discussions doctrinals per determinar si és millor una gestió directa o indirecta, com la llei preveu. El present treball tracta de donar una resposta a aquesta problemàtica plantejant la possibilitat i la premissa que des dels Consells Comarcals de Catalunya, prèvia delegació ...
L’aigua és un recurs limitat. La seva gestió, en el moment de la confecció del present treball, està sota debat. Socialment hi ha una preocupació per saber com es gestiona aquest bé. Jurídicament, la qüestió també ha plantejat discussions doctrinals per determinar si és millor una gestió directa o indirecta, com la llei preveu. El present treball tracta de donar una resposta a aquesta problemàtica plantejant la possibilitat i la premissa que des dels Consells Comarcals de Catalunya, prèvia delegació competencial dels municipis, es pugui dur a terme una gestió integral de l’aigua de forma directa i que dita gestió pugui millorar l’eficiència econòmica i administrativa de la prestació del servei. Les conclusions verifiquen que la construcció jurídica proposada és possible i legal i que l’eficiència també pot ser millorada mitjançant aquest mecanisme.
+
