La propietat intel·lectual actualment està limitada de diverses maneres, variant a cada ordenament jurídic, i havent en general dues tendències: o bé es limita amb excepcions generals amb uns requisits la concurrència de les quals es determina de manera casuística, o bé mitjançant un llistat taxatiu d’excepcions, numerus clausus. El fair use correspon a la primera opció; l’ordenament jurídic espanyol, a la segona. Tot i així, els tribunals espanyols han considerat el fair use en diverses ocasions ...
La propietat intel·lectual actualment està limitada de diverses maneres, variant a cada ordenament jurídic, i havent en general dues tendències: o bé es limita amb excepcions generals amb uns requisits la concurrència de les quals es determina de manera casuística, o bé mitjançant un llistat taxatiu d’excepcions, numerus clausus. El fair use correspon a la primera opció; l’ordenament jurídic espanyol, a la segona. Tot i així, els tribunals espanyols han considerat el fair use en diverses ocasions a l’hora de resoldre controvèrsies sobre la propietat intel·lectual. Però per què, com, i fins a quin punt? Per respondre aquestes qüestions, la present investigació té per objecte la concepció del fair use per part dels tribunals espanyols i la possibilitat de la seva admissió com un nou límit a la propietat intel·lectual. Com es comprovarà a continuació, es tracta d’una recerca centrada en el fair use en relació amb l’ordenament jurídic espanyol, degut al conflicte que genera l’admissió d’aquesta figura aliena a la normativa nacional. Concretament, s’estudiarà els límits actuals previstos per la legislació espanyola, s’explicarà l’excepció del fair use, i finalment s’analitzarà com aquest ha estat considerat per la jurisprudència espanyola i en quins àmbits materials ha estat present.
+
