La lesió diafragmàtica associada a la ventilació́ mecànica (VIDD) és prevalent,
infraestimada i amb implicacions pronòstiques. El seu estudi és complex i el seu
diagnòstic, difícil. Aquesta Tesi inclou dos articles amb troballes innovadores en aquest
camp incloent un nou model humà, els donants d’òrgans en asistòlia controlada
(Maastricht III o MSIII), que permeten la ventilació mecànica invasiva (VMI) en
modalitats assistides o espontànies i dos models ja descrits prèviament (donant mort
encefàlica ...
La lesió diafragmàtica associada a la ventilació́ mecànica (VIDD) és prevalent,
infraestimada i amb implicacions pronòstiques. El seu estudi és complex i el seu
diagnòstic, difícil. Aquesta Tesi inclou dos articles amb troballes innovadores en aquest
camp incloent un nou model humà, els donants d’òrgans en asistòlia controlada
(Maastricht III o MSIII), que permeten la ventilació mecànica invasiva (VMI) en
modalitats assistides o espontànies i dos models ja descrits prèviament (donant mort
encefàlica (ME)) i controls ((CTL) que requereixen cirurgia toràcica). El primer article,
mostrà com ambdós grups de pacients (ME i MSIII) presentaren una disminució́
significativa de la mida de les fibres diafragmàtiques (CSA) respecte a un grup de
subjectes CTL. El nou model d’estudi, per contra, mostrà com el subgrup de pacients
MSIII que havien mantingut més hores l’estímul diafragmàtic presentaven menys atròfia
que els MSIII que havien tingut més hores d’inactivitat diafragmàtica. El segon article va
demostrar la utilitat de l’ecografia diafragmàtica en el diagnòstic d’atròfia, establint un
límit de 1.7mm de Tdi, que presentava un 73% de sensibilitat, un 67% d’especificitat, i
un 96% i 17% de valor predictiu positiu i negatiu respectivament per al diagnòstic
d’atròfia.
+
