L'abril de 2002 Holanda va asseure un precedent en convertir-se en el primer país del món en legalitzar l'eutanàsia, poc després, Bèlgica i Luxemburg van seguir el camí que havia pres el seu país veí. Dinou anys més tard, el 24 de març del 2021, el ple del congrés dels diputats aprova per primer cop a Espanya la llei orgànica per a la regulació de l'eutanàsia, esdevenint així el setè país del món en despenalitzar-la i el quart d'Europa. Pràcticament
la majoria de països europeus o no regulen l'eutanàsia ...
L'abril de 2002 Holanda va asseure un precedent en convertir-se en el primer país del món en legalitzar l'eutanàsia, poc després, Bèlgica i Luxemburg van seguir el camí que havia pres el seu país veí. Dinou anys més tard, el 24 de març del 2021, el ple del congrés dels diputats aprova per primer cop a Espanya la llei orgànica per a la regulació de l'eutanàsia, esdevenint així el setè país del món en despenalitzar-la i el quart d'Europa. Pràcticament
la majoria de països europeus o no regulen l'eutanàsia o permeten només l'eutanàsia passiva i la no admissió d'aquesta va acompanyada, a més, d'una regulació penal més o menys rigorosa que sanciona l'eutanàsia com a homicidi i també penalitza l'auxili al suïcidi.
L'objectiu principal d'aquest treball és oferir una anàlisi jurídica, crític i comparatiu de la Llei Orgànica Espanyola 3/2021 a través d’una visió moral i ètica així com també legal d’aquesta. S’examinarà quina posició legal i moral adopten els països europeus i el propi TEDH. Tanmateix, s’analitza la visió de tres vessants filosòfiques diferents entre sí a través de publicacions i escrits d’utilitaristes, lliberals i conservadors per acabar examinant en quin d’aquests models encaixa la legislació espanyola.
+
