Polypharmacy in the elderly : data, models, and strategies

Abstract

The demographic shift toward an aging population is increasing the burden of public health. On average, a person of 70 years can combine the intake of up to seven medications. The administration of multiple drugs at the same time is known as polypharmacy. The often unnecessary use of more drugs that would be strictly necessary is the cause of many problems for the patient such as drug interactions, serious side effects, and lack of adherence to treatment. The increasing use of polypharmacy leads to an increase in morbidity and mortality. The national health agencies are clearly interested in the reduction of polypharmacy, given the enormous cost of associated side effects and consequent hospitalizations.

To try to deepen some of the most important aspects associated with the practice of polypharmacy, this thesis focused on three main lines of research: on the one hand, the identification, extraction and storage of relevant data in polypharmacy, which led to to the construction of two databases, Drug Metabolites database (DMdb) and Drug-Drug Interactions database (DDIdb); on the other hand, the exploitation of the collected data for the development of models that allow to anticipate possible secondary effects; and finally, the analysis and review of the different polypharmacy approach strategies in various countries as an approach to a coordinated strategy proposal in the face of this increasingly important challenge for the health management of aging populations.

El canvi demogràfic cap a una població envellida està augmentant la carga de la salut publica. De mitja, una persona de 70 anys pot arribar a combinar la ingesta de fins a set medicaments. El consum de diversos fàrmacs al mateix temps es coneix com a polifarmàcia. L'ús, normalment innecessari, de més medicaments de què seria estrictament necessaris és la causa de molts problemes pel pacient com interaccions farmacològiques, efectes secundaris greus i falta d'adherència al tractament. L'augment de l'ús de la polifarmàcia comporta l'augment de la morbiditat i mortalitat. Les agències nacionals de salut estan clarament interessades en la reducció de la polifarmàcia, donat l'enorme cost que suposen els efectes secundaris associats i les hospitalitzacions.

Per intentar profunditzar en alguns dels expectes més importants associats a la pràctica de la polifarmàcia, la present tesi es va focalitzar en tres línies d'investigació principals: per una part la identificació, extracció i emmagatzematge de dades rellevants en polifarmàcia, el que va donar lloc a la construcció de dos bases de dades, Drug Metabolites Database (Dmdb) i Drug-Drug Interactions Database (DDIdb): per una altre part, l'explotació de les dades recollides pel desenvolupament de models que permetin anticipar possibles efectes secundaris, i finalment les anàlisis i revisió de les diferents estratègies d'abordatge de la polifarmàcia en diversos països, com a aproximació a una proposta d'estratègia coordinada davant d'aquest repte d'augment importància per la gestió en salut de poblacions cada dia més envellides.