The dynamic relationship between long term interest rates and fiscal stances in the EMU

Abstract

In this paper, we study the dynamics and drivers of sovereign bond yields in euro area countries, using a panel data and a time varying coefficient approach with GARCH volatility, which allows for capturing changes in the pricing mechanism of bond yields. Our key contribution is the inclusion of new fiscal variables as determinants of yields in the Eurozone as a whole, which were discarded by other methods and older data sets. Furthermore, our findings confirm that after the period of divergence in interest rates caused by a refocus on fundamentals, Eurozone interest rates converged again under the effect of a normalization of bond yield drivers back to pre-crisis levels. This implies that in times of economic uncertainty when default risk becomes an issue, interest rate effects of government policy can become significant leading to accentuated crowding out effects. Finally, our analysis provides a new methodological framework which discards panel data approaches to answer questions similar to ours.En aquest article, estudiem les dinàmiques i els impulsors de rendiments de bons sobirans als països de la zona de l'euro, utilitzant dades de panell i un enfocament de coeficient variable en el temps amb la volatilitat de GARCH, que permet capturar canvis en el mecanisme de preus dels rendiments dels bons. La nostra principal contribució és la inclusió de noves variables fiscals com a determinants dels rendiments a l’Eurozona com a unitat, variables que foren descartes per d'altres mètodes i conjunts de dades més antics. A més, els nostres resultats confirmen que després d’un període de divergència en els tipus d'interès causats per un enfocament en els fonaments, els tipus d'interès de la Zona Euro tornaren a convergir sota l'efecte d'una normalització dels impulsors de rendiment de bons fins als nivells previs a la crisi. Això implica que en moments d'incertesa econòmica quan el risc d’impagament es converteix en un problema, els efectes de tipus d'interès de les polítiques governamentals poden arribar a ser significatius, donant lloc a efectes d'exclusió agreujats. Finalment, la nostra anàlisi proporciona un nou marc metodològic que descarta els enfocaments de dades del panell per respondre preguntes similars a les nostres.