Durant els darrers anys de dictadura borbònica, Anna Murià (1904-2002), amb una
vocació innata per l’escriptura, aconsegueix introduir-se en el món de la producció
periodística. Si bé durant els primers anys dedica els seus articles a la preservació de la
feminitat, els temps republicans incentiven l’evolució cap al tractament de les qüestions
feministes d’actualitat. Progressivament, el seu interès pels afers governamentals, inserits
dins d’un context de canvi constant, va en augment fins que ...
Durant els darrers anys de dictadura borbònica, Anna Murià (1904-2002), amb una
vocació innata per l’escriptura, aconsegueix introduir-se en el món de la producció
periodística. Si bé durant els primers anys dedica els seus articles a la preservació de la
feminitat, els temps republicans incentiven l’evolució cap al tractament de les qüestions
feministes d’actualitat. Progressivament, el seu interès pels afers governamentals, inserits
dins d’un context de canvi constant, va en augment fins que l’ingrés a Estat Català l’any
1936 significa l’inici d’un activisme aferrissat, que en les seves ratlles periodístiques es
tradueix en un to combatiu i antifeixista constant. L’objectiu de construir un sistema
social just i democràtic fa que l’anhel de la victòria republicana es mantingui ferm al llarg
dels articles. Tanmateix, l’esperança i la il·lusió es veuen estroncades amb el triomf dels
nacionals, que obliga Murià a emprendre un llarg exili.
+