Tradicionalment considerat com un intèrpret d’obres alienes o com un instrument a mans del director, l’actor no ha estat contemplat en la historiografia del cinema ni en els discursos essencials que articulen la teoria fílmica. Aquesta tesi aborda el conjunt d’interpretacions de l’actriu italiana Anna Magnani (1908-1973) des de la següent pregunta: Pot l’obra d’una actriu reflectir un univers estilístic propi? –i si n´és el cas- En quina mesura aquesta pot testimoniar les principals inquietuds i ...
Tradicionalment considerat com un intèrpret d’obres alienes o com un instrument a mans del director, l’actor no ha estat contemplat en la historiografia del cinema ni en els discursos essencials que articulen la teoria fílmica. Aquesta tesi aborda el conjunt d’interpretacions de l’actriu italiana Anna Magnani (1908-1973) des de la següent pregunta: Pot l’obra d’una actriu reflectir un univers estilístic propi? –i si n´és el cas- En quina mesura aquesta pot testimoniar les principals inquietuds i mutacions estètiques del cinema del seu temps? L’estudi es centra en la majoria de les interpretacions que Magnani va realitzar entre les dècades dels 40 i dels 60 del segle XX, i en l’adhesió d’aquestes a les principals corrents històriques del neorealisme italià, la modernitat europea i el post-classicisme nord-americà, així dels seus principals autors. Prenent la perspectiva teòrica dels star studies i l’anàlisi de la performance com a metodologia, la tesi treballa sobre una hipòtesi precisa: la capacitat de l’obra d’Anna Magnani per testimoniar, dialogar i participar de les qüestions essencials que conformen l’estètica cinematogràfica del seu temps sota el segell d’una autoria o d’una política d’actriu.
+
