Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur

Abstract

El llenguatge jurídic català és una de les varietats funcionals de la llengua que es va recuperar, renovar i impulsar des que el català va esdevenir oficial amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia el 1979. S’hi han destinat múltiples recursos econòmics, s’han fet campanyes i s’han publicat molts recursos, però tots aquests esforços han obtingut uns resultats, si bé molt benvinguts, insatisfactoris. I és que la normalització del llenguatge jurídic català ha trobat i encara troba una gran resistència. El perquè d’aquesta resistència no és fàcil de desgranar: factors legals, sociolingüístics, històrics i, fins i tot, factors acadèmics segurament hi incideixen; però la falta d’estudis en la matèria fa que el camí que ha de seguir aquest llenguatge sigui ben desdibuixat. L’any 2006 els professionals del sector ja van fer saltar l’alarma sobre la necessitat de fer un pas endavant en la modernització del llenguatge jurídic i van assenyalar la importància de no caure en una actitud resignada i acomodatícia; però s’ha arribat al 2013 i la situació no només està estancada sinó que, segons les últimes dades, s’agreuja. Així doncs, partint de la base que han passat més de trenta anys de normalització lingüística en el sector jurídic i que no s’han obtingut els resultats que s’esperaven, la tesi vol fer una radiografia de l’estat actual del llenguatge jurídic català des de diverses perspectives, amb l’objectiu de demostrar científicament la situació en què es troba aquest llenguatge i proposar mesures per contribuir a millorar-la. Per aconseguir-ho, es duu a terme un estudi pluridisciplinari que aborda el llenguatge jurídic des de la perspectiva denominativa, documental, lingüística i sociolingüística per mitjà de metodologies tant qualitatives com quantitatives. Els treballs que compondran l’estudi són una descripció de la dispersió denominativa, una classificació del panorama actual dels recursos, una avaluació de la implantació dels criteris lingüístics de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu i de la terminologia catalana, una anàlisi d’interferències lingüístiques, un càlcul de l’ús del català en el sector acadèmic i una investigació de camp sobre els factors que afecten la tria de codi. Les conclusions de cadascun d’aquests treballs constituiran els fonaments necessaris per a l’elaboració d’una bateria de propostes que permetin millorar la situació del llenguatge jurídic català. Així mateix, la consecució d’aquest estudi multidisciplinari pretén fer progressar la recerca feta fins ara, cobrir alguns dels buits presents en el panorama actual i obrir noves vies d’investigació tant en el camp de la terminologia com de la sociolingüística. En definitiva, Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur vol representar un avenç en el món interdisciplinari de la llengua i el dret.

El lenguaje jurídico catalán es una de las variedades funcionales de la lengua que se recuperó, renovó e impulsó desde que el catalán se oficializó tras la aprobación del Estatuto de Autonomía en 1979. Se destinaron múltiples recursos económicos, se hicieron campañas y se publicaron muchos recursos, pero todos esos esfuerzos obtuvieron unos resultados, si bien muy bienvenidos, insatisfactorios. Y es que la normalización del lenguaje jurídico catalán encontró y todavía encuentra una gran resistencia. El porqué de esta resistencia no es fácil de desglosar: factores legales, sociolingüísticos, históricos e, incluso, factores académicos seguramente inciden en ello, pero la falta de estudios en la materia hace que el camino que deba recorrer este lenguaje sea desdibujado. En 2006 los profesionales del sector ya alertaron de la necesidad de dar un paso adelante en la modernización del lenguaje jurídico y señalaron la importancia de no caer en una actitud resignada y acomodaticia, pero estamos en 2013 y la situación no sólo está estancada sino que, según los últimos datos, se agrava. Así pues, partiendo de la base de que han pasado más de treinta años de normalización lingüística en el sector jurídico y que no se han obtenido los resultados que se esperaban, la tesis quiere hacer una radiografía del estado actual del lenguaje jurídico catalán desde diversas perspectivas, con el objetivo de demostrar científicamente la situación en que se encuentra este lenguaje y proponer medidas para contribuir a mejorarla. Para ello, se lleva a cabo un estudio multidisciplinar que aborda el lenguaje jurídico desde la perspectiva denominativa, documental, lingüística y sociolingüística mediante metodologías tanto cualitativas como cuantitativas. Los trabajos que compondrán el estudio son una descripción de la dispersión denominativa, una clasificación del panorama actual de los recursos, una evaluación de la implantación de los criterios lingüísticos de la Comisión Asesora de Lenguaje Administrativo y de la terminología catalana, un análisis de interferencias lingüísticas, un cálculo del uso del catalán en el sector académico y una investigación de campo sobre los factores que afectan la elección de código. Las conclusiones de cada uno de estos trabajos constituirán los fundamentos necesarios para la elaboración de una batería de propuestas que permitan mejorar la situación del lenguaje jurídico catalán. Asimismo, la consecución de este estudio multidisciplinar pretende hacer progresar la investigación realizada hasta ahora, cubrir algunos de los huecos presentes en el panorama actual y abrir nuevas vías de investigación tanto en el campo de la terminología como de la sociolingüística. En definitiva, Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur quiere representar un avance en el mundo interdisciplinario de la lengua y el derecho.

The Catalan legal language is one of the functional varieties of language that was restored, renewed and promoted since Catalan became an official language when the Statute of Autonomy was approved in 1979. Numerous economic resources were allocated, campaigns were launched and many resources were published, but the results achieved from all these efforts, although very welcome, were unsatisfactory. Indeed, the standardisation of the Catalan legal language has been challenged in the past, and still faces a strong opposition. The reasons behind such an opposition are not easy to describe: legal, sociolinguistic, historical and even academic factors probably contribute, but the scarce research in this area means that the steps towards progress are unclear. In 2006 professionals within the sector warned that steps should be taken to modernise legal language and noted the importance of not adopting a resigned and conformist attitude; however, 2013 is here and the situation has not only come to a standstill, but according to recent data, it is getting worse. Thus, based on the fact that the linguistic standardisation process in the legal sector started over thirty years ago and that the desired results have not been achieved, the thesis attempts to take a snapshot of the current state of the Catalan legal language from different perspectives, in order to scientifically prove its current status and to propose measures for improvement. For this purpose, a multidisciplinary study is conducted that addresses the legal language from denominative, documentary, linguistic and sociolinguistic perspectives using both qualitative and quantitative methodologies. The works covered by the study include a description of the denominative dispersion, a classification of the current scenario of resources, an evaluation of the implementation of the linguistic criteria of the Administrative Language Advisory Committee and Catalan terminology, an analysis of linguistic interference factors, a study of the estimated use of Catalan in the academic area and field research on factors affecting the choice of language code. The findings of each of these works will be the basis needed for the development of a set of proposals to improve the status of the Catalan legal language. Similarly, this multidisciplinary study aims to further the research performed so far, to cover gaps in the existing scenario and to open new channels of research both in the terminological and sociolinguistic areas. In short, Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur represents an element of progress in the interdisciplinary field of language and law.