El present treball és una anàlisi de l’efecte còmic a En attendant Godot i Waiting for Godot, entès com a infracció de la teoria pragmàtica de Grice. Essencialment, defenso que la comicitat sorgeix de la transgressió dels principis de la conversa, i el meu propòsit és l’estudi d’aquest procediment còmic en les dues versions de la mateixa obra. La perspectiva pragmàtica és molt útil per a l’anàlisi literària i, en concret, Godot és una experiència literària insòlita. En efecte, les converses dels ...
El present treball és una anàlisi de l’efecte còmic a En attendant Godot i Waiting for Godot, entès com a infracció de la teoria pragmàtica de Grice. Essencialment, defenso que la comicitat sorgeix de la transgressió dels principis de la conversa, i el meu propòsit és l’estudi d’aquest procediment còmic en les dues versions de la mateixa obra. La perspectiva pragmàtica és molt útil per a l’anàlisi literària i, en concret, Godot és una experiència literària insòlita. En efecte, les converses dels seus personatges són irrespectuoses amb els principis de Grice, motiu pel qual generen una sensació d’absurditat estretament relacionada amb l’efecte còmic. És sabut que les versions francesa i anglesa de Godot són dues obres independents, amb diferències provocades pel fet que Beckett mateix es va ocupar de la traducció de l’obra. Per aquest motiu, resulta indispensable tenir en compte les dues versions de l’obra per analitzar amb èxit la violació de la comunicació pragmàtica.
+
