Marià Manent, traductor de John Keats: anàlisi comparada de les versions de 1919 (Sonets i odes) i 1955-1985 (Poemes de John Keats)

Abstract

Marià Manent (1898-1988) translated the same several poems by John Keats on two occasions: in 1919 and in 1955/1985. The present thesis looks into some meaningful differences that can be observed in these translations, having always in mind that they belong to two different historical moments, as regards the history of the Catalan language and as regards the translator’s purposes and experience. In the first place, the changes in the literary language of the translations are studied, looking closely at questions of spelling, vocabulary, and grammar. Secondly changes in rhyme, meter, and strophism are studied. And finally, the translation decisions that were taken in each of the two historical moments are analysed, following Katharina Reiss’s functionalist theory – that is to say, assessing separately the semantic, lexical, grammatical, and stylistical elements. The study of the two versions takes always into account their historical framing, with informations about the context of the books production and their reception, and also about the evolution of Manent’s literary preferences, particularly regarding translation and his personal interest for Keats’s poetry.

Marià Manent (1898-1988) va traduir uns mateixos poemes de John Keats en dues ocasions: l’any 1919 i el 1955/1985. Aquest treball estudia les significatives diferències que presenten els textos meta tenint en compte que es tracta de dos moments molt diferenciats quant a història de la llengua catalana i quant a propòsits i grau de maduresa del traductor. D’una banda s’estudia el canvi de la llengua literària de les traduccions, de manera que es para atenció a aspectes d’ortografia, de lèxic i de gramàtica. D’altra banda, s’estudien els canvis en la rima, la mètrica i l’estrofisme (versificació). I finalment s’analitzen les solucions de traducció en cada moment d’acord amb la teoria funcionalista de Katharina Reiss, és a dir, valorant per separat els elements semàntics, els lèxics, els gramaticals i els estilístics. L’estudi dels textos té sempre en consideració el seu emmarcament històric, amb informacions sobre el context de producció dels llibres i la seva recepció, i sobre l’evolució dels 10 interessos literaris de Manent, especialment en tot allò que té a veure amb la traducció i amb la seva relació amb Keats.

Marià Manent (1898-1988) tradujo unos mismos poemas de John Keats en dos ocasiones: en 1919 y en 1955/1985. El presente trabajo estudia las significativas diferencias que presentan los textos meta teniendo en cuenta que se trata de dos momentos muy diferenciados en cuanto a historia de la lengua catalana y en cuanto a propósitos y grado de madurez del traductor. Por un lado, se estudia el cambio de la lengua literaria de las traducciones, de modo que se pone atención en aspectos de ortografía, de léxico y de gramática. Por otro lado, se estudian los cambios en la rima, la métrica y el estrofismo (versificación). Y finalmente se analizan las soluciones de traducción en cada momento de acuerdo con la teoría funcionalista de Katharina Reiss, esto es, valorando por separado los elementos semánticos, léxicos, gramaticales y estilísticos. El estudio de los textos tiene siempre en consideración su marco histórico, con informaciones sobre el contexto de producción de los libros y su recepción, y sobre la evolución de los intereses literarios de Manent, especialmente en todo lo que tiene que ver con la traducción y con su relación con Keats.

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge