Aquesta tesi pretén demostrar que l’Odissea constitueix un dels eixos vertebradors del cinema modern, ja que actua com a signe des del qual s’estableix un paradigma interpretatiu de la pròpia modernitat cinematogràfica i com a focus de noves formes artístiques i nous continguts temàtics. El film que ho fa possible és Le Mépris (1963) de Jean-Luc Godard. Per fonamentar-ho, s’hi han investigat dos aspectes clau: la influència de Roberto Rossellini i l’evolució del cinema italià de la mà d’Antonioni ...
Aquesta tesi pretén demostrar que l’Odissea constitueix un dels eixos vertebradors del cinema modern, ja que actua com a signe des del qual s’estableix un paradigma interpretatiu de la pròpia modernitat cinematogràfica i com a focus de noves formes artístiques i nous continguts temàtics. El film que ho fa possible és Le Mépris (1963) de Jean-Luc Godard. Per fonamentar-ho, s’hi han investigat dos aspectes clau: la influència de Roberto Rossellini i l’evolució del cinema italià de la mà d’Antonioni i Fellini, i el diàleg establert entre l’obra de Godard i la novel•la de la qual parteix, Il disprezzo (1954) d’Alberto Moravia. Aquestes dues línies d’anàlisi reconeixen com a comú denominador el tractament temàtic del sentiment del menyspreu, esdevingut símbol de l’evolució de la parella en la segona meitat del segle XX i de la metàfora del buit i de la crisi de valors de l’època.
+
This thesis aims to demonstrate that the Odyssey is one of the backbones of modern cinema as it acts as a sign from which it establishes an interpretative paradigm of modern cinema itself and as a source of new artistic forms and new thematic content. The film that makes this possible is Le Mépris (1963) by Jean-Luc Godard. In support of this, two key aspects were investigated: the influence of Roberto Rossellini and the evolution of Italian cinema through directors Fellini and Antonioni, and the ...
This thesis aims to demonstrate that the Odyssey is one of the backbones of modern cinema as it acts as a sign from which it establishes an interpretative paradigm of modern cinema itself and as a source of new artistic forms and new thematic content. The film that makes this possible is Le Mépris (1963) by Jean-Luc Godard. In support of this, two key aspects were investigated: the influence of Roberto Rossellini and the evolution of Italian cinema through directors Fellini and Antonioni, and the dialogue established between Godard's work and the novel from where it starts, Il disprezzo (1954) by Alberto Moravia. These two lines of analysis have one common denominator: The way in which the feeling of contempt is treated, by becoming a symbol of the evolution of couples during the second half of the twentieth century and also of the metaphor of the void and of the crisis of moral values from that time period.
+
Programa de doctorat en Comunicació
