This thesis concerns the use of sign space in Catalan Sign Language (LSC) at the discourse level. I argue that non-descriptive locations are established in the three spatial planes and I describe the grammatical features contained within them. Spatial locations are morphophonologically marked with an abstract point in space which does not have a specific direction and which is categorically interpreted in the linguistic system. In LSC, the frontal plane is grammatically relevant for specificity marking: ...
This thesis concerns the use of sign space in Catalan Sign Language (LSC) at the discourse level. I argue that non-descriptive locations are established in the three spatial planes and I describe the grammatical features contained within them. Spatial locations are morphophonologically marked with an abstract point in space which does not have a specific direction and which is categorically interpreted in the linguistic system. In LSC, the frontal plane is grammatically relevant for specificity marking: lower spatial locations correlate with specificity, whereas upper locations correlate with non-specificity. Moreover, the incorporation of discourse structure into the analysis shows that the establishment of lower spatial locations also denotes discourse prominence. Hence, spatial locations are integrated into the grammar of LSC and they are analysed here with respect to the role they play in the denotation of specificity and discourse structure. The analysis is framed under the formalisation of Discourse Representation Theory, on the basis of a small-scale LSC corpus.
+
Aquesta tesi se centra en l’ús de l’espai en llengua de signes catalana (LSC) a nivell discursiu. Defenso que les localitzacions no descriptives s’estableixen en els tres plans espacials i en descric els trets gramaticals. Les localitzacions espacials es representen morfofonològicament amb un punt abstracte a l’espai que no té una direcció específica en els plans espacials i que s’interpreta categòricament en el sistema lingüístic. En LSC, el pla frontal és gramaticalment important i denota especificitat: ...
Aquesta tesi se centra en l’ús de l’espai en llengua de signes catalana (LSC) a nivell discursiu. Defenso que les localitzacions no descriptives s’estableixen en els tres plans espacials i en descric els trets gramaticals. Les localitzacions espacials es representen morfofonològicament amb un punt abstracte a l’espai que no té una direcció específica en els plans espacials i que s’interpreta categòricament en el sistema lingüístic. En LSC, el pla frontal és gramaticalment important i denota especificitat: les localitzacions baixes correlacionen amb especificitat, mentre que les localitzacions altes correlacionen amb no especificitat. A més, la incorporació de l’estructura del discurs a l’anàlisi demostra que les localitzacions espacials baixes també denoten prominència discursiva. Les localitzacions espacials són, per tant, part de la gramàtica de la LSC i aquí les analitzo en relació al rol que tenen en l’expressió de l’especificitat i l’estructura discursiva. L’anàlisi s’emmarca en la formalització de la Discourse Representation Theory, tot basant-se en les dades d’un corpus en LSC a petita escala.
+
Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge
