La salut reproductiva de la dona immigrada extracomunitària: desigualtats en l'atenció a Catalunya

Abstract

Introducció: La immigració és un fenòmen que afecta a més de 214 milions de persones a nivell mundial i que produeix un important impacte en la Salut Pública dels països d’acollida. La feminització dels fluxes migratoris en el nostre territori, sobretot pel que fa a les dones en edat fèrtil, ha fet que els serveis d’atenció a la salut reproductiva es plantegin les necessitats d’aquest col·lectiu. S’han descrit desigualtats en salut reproductiva entre dones immigrades i dones autòctones i és necessari identificar els factors que dificulten l’assistència sanitària per a garantir una atenció en condicions d’igualtat. Objectiu: El propòsit d’aquest estudi és identificar els factors que es relacionen amb les desigualtats en salut reproductiva de la dona immigrada extracomunitària de Catalunya, mitjançant una revisió de la literatura. Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica dels articles publicats entre 2006 i 2016 que tracten sobre desigualtats en salut reproductiva en la dona immigrada. Els criteris d’inclusió han estat: publicacions nacionals i internacionals que identifiquin factors generadors de desigualtats. Els criteris d’exclusió han estat: artices que es centren en altres patologies, malalties de transmissió sexual, estils de vida, o articles que tracten sobre el fenòmen en països no europeus. Resultats: Els resultats mostren l’existència de diferents factors generadors de desigualtats com és el cas del desconeixement del sistema sanitari, el desconeixement de l’idioma, el bagatge cultural, el baix nivell d’instrucció i les condicions socioeconòmiques desfavorables. En relació als factors, s’identifiquen possibles àrees de millora per a contribuïr a la disminució de les desigualtats existents. Conclusions: Les dones immigrades es troben amb dificultats en l’accés als programes de salut sexual i reproductiva i amb barreres a l’hora d’interaccionar amb els professionals de la salut. La formació contínua als professionals sanitaris i l’elaboració de polítiques globals que donin resposta a la realitat actual són les dos principals àrees de millora detectades.