Fonament històric-jurídic de l'recàrrec de prestacions: del seu origen a la prohibició de aseguraiento

García González, Guillermo

Fonament històric-jurídic de l'recàrrec de prestacions: del seu origen a la prohibició de aseguraiento

License

Citation

García González, G. Fonament històric-jurídic de l'recàrrec de prestacions: del seu origen a la prohibició de aseguraiento. 2020. url: http://www.raco.cat/index.php/IUSLabor/article/view/367284

This citation was generated automatically.

Abstract

El present article analitza des d'una perspectiva històrico-jurídica els fonaments de l'recàrrec de prestacions, figura de llarga tradició en el nostre ordenament i que constitueix una de les institucions més controvertides del nostre sistema jurídic-laboral. L'estudi examina el trànsit que porta a el recàrrec de prestacions de la seva possibilitat d'assegurament inicial a la seva prohibició en la Llei d'Accidents de Treball de 1922; i això, per tal de comprendre quins motius van portar a legislador a aquest canvi de criteri que té una indubtable transcendència, no només des d'un punt de vista pràctic, sinó també des de la dogmàtica jurídica ja que incideix substancialment en la naturalesa de la institució objecte d'anàlisi.
This article analyses the basis of benefit surcharges from a historical-legal perspective, which is a longstanding concept in our legal system and one of the most controversial institutions of our labour-legal system. The study goes over the evolution of benefit surcharges from the initial insuring possibility to its prohibition with the 1992 Law on Accidents at Work. The aim of this essay is to understand the reasons behind the legislator’s change of criteria, an event with an undeniable significance, both from a practical point of view and from the legal dogma perspective, as far as it substantially affects the nature of the analyzed institution.
El presente artículo analiza desde una perspectiva histórico-jurídica los fundamentos del recargo de prestaciones, figura de larga tradición en nuestro ordenamiento y que constituye una de las instituciones más controvertidas de nuestro sistema jurídico-laboral. El estudio examina el tránsito que lleva al recargo de prestaciones de su posibilidad de aseguramiento inicial a su prohibición en la Ley de Accidentes del Trabajo de 1922; y ello, con el fin de comprender qué motivos llevaron al legislador a este cambio de criterio que tiene una indudable trascendencia, no solo desde un punto de vista práctico, sino también desde la dogmática jurídica por cuanto incide sustancialmente en la naturaleza de la institución objeto de análisis.