Abordatge infermer del pacient amb traumatisme cranioencefàlic greu (TCEG)

Hernàndez Magrí, Íngrid

Abordatge infermer del pacient amb traumatisme cranioencefàlic greu (TCEG)

Citation

Hernàndez Magrí, Í. Abordatge infermer del pacient amb traumatisme cranioencefàlic greu (TCEG). 2017. handle: http://hdl.handle.net/10230/32824

This citation was generated automatically.

Abstract

Introducció: El traumatisme cranioencefàlic (TCE) es defineix com aquell traumatisme ocasionat al crani que compromet el correcte funcionament del cervell. Es classifica en un TCE greu (TCEG) quan el resultat en l'Escala de coma de Glasgow (GCS) és de menys de 9 punts. Presenten una elevada incidència global i es considera un problema de salut pública a causa de la seva gran morbimortalitat. Objectius: Els objectius d'aquest estudi són conèixer que hi ha escrit en la literatura sobre l'abordatge del pacient adult amb un TCEG a nivell hospitalari i sobre les cures d'infermeria i el paper d'aquesta en la rehabilitació del pacient que ha patit un TCEG. Metodologia: Es va realitzar un estudi observacional descriptiu, corresponent a una revisió de la literatura, al llarg dels mesos de Març i Abril del 2017 dins de l'Escola Superior de Ciències de la Salut Tecnocampus-Mataró en 4 bases de dades diferents a la cerca de literatura publicada els últims 10 anys. Resultats: Es van descartar 304 articles per no complir els criteris d'inclusió i exclusió i mitjançant una lectura crítica es va aconseguir una mostra final de 25 articles. Un 68% (n=17) dels articles parlen de les cures Infermeres, cinc d'ells parlen de la hipertensió intracranial (HTIC) com a lesió secundària més habitual. El 32% (n=8) restant són articles corresponents a les complicacions patides pel pacient com a conseqüència del TCEG i del paper de la Infermera en aquest àmbit. Conclusions: Les funcions específiques d’infermeria inclouen el maneig de la PIC per tal d’evitar la HTIC, manteniment de la PPC, valoració neurològica, control del dolor i constants vitals, aspiració endotraqueal, higiene personal, etc. Les complicacions més habituals inclouen canvis neuroendocrins, dolor crònic, insomni i fatiga, entre altres. El paper d’infermeria inclou la rehabilitació, educació sanitària, reconeixement de complicacions i acompanyament al pacient i la família.