L’individu i la seva llibertat, els mites de les democràcies liberals

Reverendo Mascort, Albert

L’individu i la seva llibertat, els mites de les democràcies liberals

License

Citation

Reverendo Mascort, A. L’individu i la seva llibertat, els mites de les democràcies liberals. 2016. handle: http://hdl.handle.net/10230/27479

This citation was generated automatically.

Abstract

Quan ens preguntem pel mite sentim l‟impuls de remuntar-nos a èpoques passades quan la raó tot just feia les primeres passes, quan la cosmologia de l‟ésser humà es basava en la vivència directa de personatges i històries que ara ens aventurem a entendre com a merament simbòlics i quan, al cap i a la fi, el subjecte encara formava part del món sense una distància que li permetés objectivar-lo. Fins i tot solem estudiar el desenvolupament del pensament racional com el pas del mite al logos, l‟abandó de formes primitives d‟estar a la realitat en pro de la reflexivitat de l‟ésser humà al món lògic. Perquè, llavors, estudiar el mite avui? I, encara amb més concerniment, perquè buscar mites a les democràcies liberals, paladí del pensament científic i tècnic? /nNo cal, però, massa esforç d‟indagació per sentir dins nostre l‟enigmàtica vigència del mite. Com una ombra que plana sobre l‟explicació purament racional, el mite sembla a l‟espera de qualsevol escletxa per irrompre amb la seva càrrega simbòlica i temptar-nos amb l‟erotisme particular d‟aquell que amb grans gestualitats sembla transmetre inexplicablement les més profundes significacions de l‟existència. /nGermans il•legítims, mite i raó se‟ns han presentat gairebé sempre com dues cares de la mateixa moneda, contraris i irreconciliables però d‟arrel unitària malgrat tot. És molt llarga la fila d‟autors que han intentat desgranar el misteri del mite, no és pas en aquestes pàgines on pretenem donar una resposta irrevocable a aquest interrogant. Per contra, ens acontentarem si som capaços de delimitar què entenem per mite i perquè hem de buscar mites en les democràcies del segle XXI. /nBuscar mites a les nostres societats és un exercici a cavall entre dos mons. D‟una banda, el món determinat pel mite, el món que es basa en les explicacions mítiques de la realitat i que ens dota d‟un sentit concret. D‟altra, el món indeterminat, aquell que només és possible sense saber si és probable. Aquests dos mons conviuen en una mateixa realitat, i es troben precisament quan abandonem el punt de vista del mite per assumir el del mitòleg, quan deixem de mirar el món míticament i ho fem de manera mitològica. Aquesta acció parteix de l‟observació de que qui defineix el terreny de joc hi juga en avantatge. Si la definició, més que la informació o la violència, és poder, es tracta d‟estudiar quines són les definicions dintre les que vivim, tant pel que fa als continguts com pel que fa a com operen.