Pragmatismo frente a castigo : El enfrentamiento de partisanos, gobiernos de unidad nacional y aliados por el papel de l a industria automovilística tras la Segunda Guerra Mundial

FRANCH SAS, Xavier

Pragmatismo frente a castigo : El enfrentamiento de partisanos, gobiernos de unidad nacional y aliados por el papel de l a industria automovilística tras la Segunda Guerra Mundial

License

Citation

FRANCH SAS, X. Pragmatismo frente a castigo : El enfrentamiento de partisanos, gobiernos de unidad nacional y aliados por el papel de l a industria automovilística tras la Segunda Guerra Mundial. 2019. url: http://www.raco.cat/index.php/Entremons/article/view/362319

This citation was generated automatically.

Abstract

Després de la Segona Guerra Mundial, els processos de depuració econòmica als països feixisteseuropeus, així com en els estats col·laboradors, van diferir entre ells. L'estudi de la sevaarticulació a Itàlia, Alemanya i França mostra que la presència de grups locals i nacionalspartisans o de resistència va suposar un major èmfasi en defensa de la justícia punitiva i a favord'imposar un càstig als que havien actuat amb l'enemic i com l'enemic. D'altra banda, els governsd'unitat o els governs militars d'ocupa ció que els aliats van articular a Alemanya van ser més laxosquant a aquests procediments es refereix i van tirar de pragmatisme, per no afectar les elitseconòmiques i així avançar en la recuperació d'Europa.La lectura creuada d'historiografia sobre la justícia transicional i sobre reconstrucció europea enla postguerra, temes que normalment apareixen per separat, ens permet observar com les classesdirigents no estaven disposades a perdre l'impuls d'una indústria auxiliada pel feixisme quanpodia ser út il per la reconstrucció. El pensament pragmàtic i estratègic es va imposar davantqualsevol esforç sistemàtic de càstig, revisió o desindustrialització. Després, les tècniques deproteccionisme agressiu es van implantar en els tres països per afavorir els productors i treureprofit del seu desenvolupament.
The processes of economic purge in fascist or collaborator countries after World War II differedamong them depending on the powers established at the head of the State . The study of itsarticulation in Italy, Germany and France proves that the presence of local and national par tisanor resistance groups came to mean a greater emphasis on the defense of punitive justice and infavor of imposing a punishment to those who had acted with the enemy, and like the enemy Onthe other hand, national unity governments or the military occ upation governments that theallies articulated in Germa ny were softer in terms of tho se procedures and supported pragmaticapproaches , looking to affect as less as possible the economic elites and to foster the recovery ofEurope.The cross reading of hi storiography on transitional justice and on post war Europeanreconstruction, which generally appear separately, allows us to observe how the ruling classeswere not willing to damage an industry promoted by fascism when it was useful in the process ofrec onstruction. The pragmatic and s t rategic thinking was imposed before any effort ofsystematic punishment, review or de industrialization. Agressive protectionism was introducedafterwards to favour the producers an take advantage of their developement.
Tras la Segunda Guerra Mundial, los procesos de depuración económica en los países fascistaseuropeos, así como en los estados colaboradores, difirieron entre ellos. El estudio de suarticulación en Italia, Alemania y Francia muestra que la presencia de grupos locales y nacionalespartisanos o de resistencia supuso un mayor énfasis en defensa de la justicia punitiva y a favor deimponer un castigo a quienes habían actuado con el enemigo y como el enemigo. Por otra parte,los gobiernos de unidad o los gobiernos militares de ocupac ión que los aliados articularon enAlemania fueron más laxos en cuanto a estos procedimientos se refiere y tiraron de pragmatismo,para no afectar las élites económicas y así avanzar en la r ecuperación de Europa.La lectura cruzada de historiografía sobre la justicia transicional y sobre reconstrucción europeaen la posguerra, temas que generalmente aparecen por separado, nos permite observar como lasclases dirigentes no estaban dispuestas a perder el impulso de una industria auxiliada por elfascismo cua ndo podía ser útil para la reconstrucción . El pensamiento pragmático y estratégicose impuso ante cualquier esfuerzo sistemático de castigo, revisión o desindustrialización.Después, las técnicas de proteccionismo agresivo se implantaron en los tres países para favorecerlos productores y sacar provecho de su desarrollo.