Persistir en el pitjor: una lectura creuada de Dinos Khristianópulos i les teories queer antisocials

Abstract

El 1950 irromp en el camp literari grec Dinos Khristianópulos, un poeta amb un estil insòlit fins aleshores en les lletres gregues. Amb una primera i breu fase marcada per la influència de Kavafis, Khristianópulos ràpidament es desempallegarà d’aquesta paternitat literària i cercarà nous espais per donar cabuda a una poesia absolutament amarada d’una sexualitat pertorbadora. Lluny de la militància de partits o associacions LGTBIQ+, la seva obra poètica es mou pels espais més marginals de la seva ciutat, Tessalònica, registrant una sèrie de dinàmiques «fora de la llei». Després de fer, en primer lloc, una ràpida revisió dels moviments d’alliberament homosexual a la dècada dels setanta i dels vuitanta a Grècia, el treball passa a analitzar els espais, les identitats i les dinàmiques sexuals de la generació d’escriptors homosexuals com Khristianópulos. En els tres capítols següents, s’analitza el conjunt de la seva producció poètica a través de la lectura creuada dels estudis sobre les teories queer antisocials de Leo Bersani, Lee Edelman i Jack Halberstam, fent especial èmfasi en la pulsió de mort, la negativitat queer i l’affective turn. L’objectiu és presentar Khristianópulos com no ho havia fet fins ara la crítica literària: el primer autor grec modern que escriu, conscientment, des de la dissidència sexual.In 1950, Dinos Christianopoulos broke into the Greek literary field, a poet with a style that was unusual until then in Greek letters. With a first and brief phase marked by the influence of Cavafy, Christianopoulos will quickly detach himself from this literary paternity and look for new spaces to give rise to a poetry absolutely soaked in a disturbing sexuality. Far from the militancy of LGTBIQ+ parties or associations, his poetic work moves through the most marginal spaces of his city, Thessaloniki, registering a series of "outlaw" dynamics. After doing, in the first place, a quick review of the homosexual liberation movements in the seventies and eighties in Greece, the work goes on to analyse the spaces, identities and sexual dynamics of the generation of homosexual writers like Christianopoulos. In the following three chapters, the whole of his poetic production is analysed through the cross-reading of studies on antisocial queer theories by Leo Bersani, Lee Edelman and Jack Halberstam, with special emphasis on the death drive, queer negativity and the affective turn. The aim, therefore, is to present Christianopoulos as literary criticism has not done until now: the first modern Greek author who writes, consciously, from the point of sexual dissidence.