El nexe de níquel: traçant les fronteres de la neutralitat del carboni

Abstract

La crisi climàtica s'aguditza i accelera, i com a resposta s'estan proposant una sèrie d'iniciatives, com el Green New Deal, centrades en la descarbonització del sistema energètic i en la promoció d'una transició des dels combustibles fòssils cap a la generació d'energia renovable. No obstant, les noves fronteres energètiques, mineres i d'infraestructures estan envaint comunitats i territoris a tot el món, per la qual cosa aquesta transició està associada a impactes socioambientals potencialment greus. El níquel és clau per a diverses tecnologies elèctriques i renovables, i es preveu que la seva demanda sigui multipliqui per sis fins a l'any 2030, especialment per l'electrificació de l'automoció. Tot i això, el níquel és un metall controvertit, ja que la seva extracció, processament i fosa són processos tècnicament complexos, contaminants i de gran consum energètic. Aquest informe es centra en el cas del níquel i contribueix a la investigació emergent sobre els "minerals de transició”. Concretament, basant-se a una revisió bibliogràfica, empra un enfocament crític de la Xarxa Mundial de Producció per analitzar la relació entre la creixent demanda de níquel en algunes regions del món i els impactes socioambientals de la seva extracció, processament i residus generats a d’altres. A més, a l'explorar els projectes miners de níquel a tot el món i els conflictes socioecològics associats, s'examinen les conseqüències de l'extracció, el processament i el final de la seva vida útil, demostrant com aquests projectes es situen al centre d'intensos conflictes relacionats amb la terra, l’aigua i les persones. Així mateix, al explorar els futurs escenaris de demanda de níquel, es reflexiona sobre quins ecosistemes i quines poblacions es veuen afectades per l'augment de la demanda d'aquest mineral. Aquesta anàlisi ens permet reflexionar sobre algunes de les possibles contradiccions socioambientals de els Green New Deals i altres enfocaments afins que s’hauran de mitigar. Actualment, un dels reptes urgents segueix sent com superar aquesta injusta i insostenible extracció de minerals i construir un model d'extracció més just i sostenible davant de l'actual emergència climàtica. L'informe conclou assenyalant la necessitat de fer anàlisis més profundes, crítiques i transdisciplinàries dels diversos impactes de l'extracció de níquel -i d'altres minerals- per tal de comprendre de forma integral aquests problemes. Aquest coneixement es pot utilitzar per fonamentar polítiques i intervencions locals i globals més efectives per a una transició que s'allunyi dels sistemes energètics amb altes emissions de diòxid de carboni i de l'extractivisme intensiu de materials. Finalment, es presenten una sèrie de recomanacions polítiques com a possibles formes de treballar per aconseguir una economia socialment i ambientalment justa, que recolzi i protegeixi els ecosistemes del món i les poblacions vulnerables, i que alhora abordi el canvi climàtic mitjançant pràctiques innovadores i sostenibles.