The impact of forward guidance on inflation expectations: evidence from the ECB

Abstract

This paper empirically investigates the impact of forward guidance announcements on inflation expectations in the Eurozone. The ECB first resorted to forward guidance on July 4, 2013 thereby expanding its array of unconventional policy instruments in the vicinity of the zero-lower bound. We use an ARCH model and identify forward guidance shocks as changes in the 2-year nominal ECB yield on specific announcement days to measure changes in daily inflation swaps of different maturities. In the process, we also separately identify the effect of quantitative easing and interest rate change announcement shocks. We find that forward guidance was successful in reviving inflation expectations in the medium to long term. Analyzing the transmission channels of forward guidance, we find evidence that both a reanchoring channel and a portfolio effect might have been at play.Aquest article investiga empíricament l'impacte dels anuncis d'orientació avançats sobre les expectatives d'inflació a l'eurozona. El BCE va recórrer per primera vegada els anuncis d'orientació avançats el 4 de juliol de 2013, ampliant així la seva varietat d'instruments de política poc convencionals a prop del límit zero-inferior. Utilitzem un model ARCH i identifiquem xocs d'orientació avançats, ja que els canvis en el rendiment del BCE nominal de 2 anys en dies d'anunci específics per mesurar els canvis en els swaps d'inflació diaris de venciments diferents. En el procés, també identifiquem per separat l'efecte dels xocs d'alleujament quantitatiu i canvi de tipus d'interès. Ens trobem que l'orientació cap endavant va tenir èxit en la reactivació de les expectatives d'inflació a mig i llarg termini. Analitzant els canals de transmissió de l'orientació cap endavant, trobem proves que tant un canal de reorientació com un efecte de cartera podrien haver estat en joc.