El desplaçament massiu de més de 8 milions de refugiats derivat de la Guerra d’Ucraïna constitueix l’onada de refugiats més gran viscuda a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L’actuació solidària i coordinada d’acollida d’aquests refugiats per part dels Estats membres, mostra una imatge completament diferent a la mostrada durant l’onada de refugiats del 2015, moment en què la UE es va mostrar dividida i majoritàriament tancada cap a aquests, amb una Comissió confrontada amb diversos Estats. Precisament, ...
El desplaçament massiu de més de 8 milions de refugiats derivat de la Guerra d’Ucraïna constitueix l’onada de refugiats més gran viscuda a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L’actuació solidària i coordinada d’acollida d’aquests refugiats per part dels Estats membres, mostra una imatge completament diferent a la mostrada durant l’onada de refugiats del 2015, moment en què la UE es va mostrar dividida i majoritàriament tancada cap a aquests, amb una Comissió confrontada amb diversos Estats. Precisament, l’objectiu d’aquesta investigació és el d’analitzar la resposta dels Estats membres a l’onada del 2022 i els factors explicatius al seu darrere, a través d’una comparació amb la resposta que es va donar el 2015. Per fer això, després de fer una revisió de la literatura i de constatar i confirmar les diferències en la gestió d’ambdues onades per part de la UE i dels Estats membres, s’ha arribat a la conclusió, a través d’una anàlisi del discurs en base a la teoria de la seguritització, que aquesta diferència rau en el fet que, mentre el 2015 es va segurititzar l’onada majoritàriament en oposició als refugiats, el 2022 es va segurititzar l’onada entorn els refugiats i en oposició a Rússia, essent identificada com l’enemic comú. Tot plegat explica perquè l’onada del 2015 s’ha criminalitzat i catalogat com a crisi, i perquè l’onada del 2022 s’ha tractat com la conseqüència d’una guerra, conferint als refugiats el paper de víctimes del mateix bàndol.
+
